Si falla el subministrament d'hidrats de carboni, no poden produir energia, sobretot calorífica, i disminueix la seva capacitat de mantenir 35ºC constant, ±1ºC, a la zona de cria, és a dir, es paralitza la cria. Si el problema continua i es fa més greu, la temperatura de les bresques que ocupen va disminuint, el que torna més lentes totes les reaccions químiques dels seus cossos, les transmissions elèctriques dels nervis. Això fa més lents els seus moviments i la seva coordinació, la respiració, els moviments musculars, etc., El que al seu torn accentua la disminució de la temperatura. Finalment, quan s'arriba a la frontera aproximada dels 12ºC, les abelles queden totalment paralitzades pel fred i moren, formant un grup arracimado, introduïdes de cap en les cel·les, en un intent desesperat de conservar millor les seves últimes calories. Gairebé tots ho hem vist alguna vegada.

Fins arribar a aquesta situació, l'organisme de les abelles ha intentat produir energia calorífica de qualsevol manera: primer, cremant les seves reserves de greix, que emmagatzemava a les cèl·lules buides de l'esquena (al nivell del 2n anell abdominal), i quan aquestes escassegen, cremant proteïnes dels músculs, dels teixits (intestí, estómac, etc.). Es pot dir que el cos es menja a si mateix. Això provoca una disminució del pes corporal, que pot arribar a un 50% del seu valor normal. Finalment, només queden les proteïnes dels òrgans vitals i un mínim de greix que és imprescindible per al manteniment del nivell de les principals hormones i l'aïllament de les terminacions nervioses que transmeten impulsos entre els teixits, els òrgans i els ganglis cerebrals. En aquest estat, les abelles poden desaparèixer amb facilitat al camp un dia que puguin sortir. Les que queden al rusc poden presentar els mateixos símptomes de falta de proteïnes i destrucció de teixits digestius que si haguessin estat parasitades per nosema, que és una altra manera de perdre proteïnes.

Quan les abelles pateixen manca de pol·len, bé perquè no n'hi hagi, o perquè el que hi ha no té els nutrients adequats, -enzims- les reaccions químiques de formació de greix a partir dels hidrats de carboni no es donen i no poden acumular suficient quantitat d'aquesta en el seu cos.

Si tenen hidrats de carboni, mel, poden cremar per produir calor, però els faltarien elements necessaris per a la producció d'hormones i enzims que controlen processos importants: la fabricació de sucs digestius, el sistema immunològic, l'aïllament dels conductes nerviosos, la producció de gelea reial (amb el que paralitzaran la cria), la producció de cera...

La manca de pol·len, també provoca en l'organisme de les abelles "fam de proteïnes", que tracten de solucionar extraient proteïnes d'on les hagi, fonamentalment del múscul i els intestins. Aquesta situació pot provocar danys cel·lulars en aquests teixits, amb la consegüent disminució del pes corporal, i la possible observació de teixits danyats (com el digestiu) que deixa de produir sucs digestius i queda amb danys que poden confondre amb lesions de parasitosi per nosema.

Paral·lelament a aquest procés orgànic hi ha un augment de l'instint de recol·lecció de pol·len, el que fa que, si no el troben, recol·lectin qualsevol cosa que se li sembli (farina, pols de palla, pols dels pinsos per a bestiar, i fins i tot serradures de fusta!). Algunes d'aquestes substàncies poden alimentar alguna cosa (com el pinso de garrins), altres poc o gens (palla, serradures...).

Tot això fa que les abelles es tornin molt més sensibles a qualsevol problema que pugui afectar la seva supervivència: malalties, intoxicacions per plaguicides, meteorologia desfavorable.

Si falta aigua en l'organisme de l'abella, aquest intenta recuperar d'on sigui. Primer utilitzarà els teixits que tenen més aigua: La hemolimfa (sang), que s'espessirà. Això mou al seu torn aigua dels teixits a la sang. Els organismes vius tenen prioritats, de manera que el flux intern d'aigua es desvia cap als òrgans més importants: el teixit nerviós i el respiratori, traient d'altres menys importants: els músculs, els intestins, etc. Si la falta d'aigua continua, l'hemolimfa es torna tan espessa que el cor ha de fer molt més esforç per bombar, a més circula malament pels capil·lars, el que genera més calor, que al seu torn consumeix més aigua per regular la temperatura.

En aquestes condicions les abelles es tornen extremadament sensibles a qualsevol problema, i si el procés no s'atura amb l'aportació d'aigua, acaben morint.

Nota:

• Aquest article es va publicar originalment en castellà a aga.cat i s'ha traduït automàticament amb Google traslate 
• Les opinions expressades per l'autor, no necessàriament coincideixen amb els punts de vista de la redacció AGA
• A causa de la normativa vigent, els textos acotats han de ser en el llenguatge original anexant la font.
• Si té dubtes o voleu més informació envieu-nos un mail a info@aga.cat
  

Font: beekeeping

Facebook: Apicultors Gironins Associats

Twitter: @AGA_Catalunya

Articles relacionats