Aixís ataca la velutina

És una afirmació que els experts repeteixen sense parar: la vespa velutina no és més perillosa que l'autòctona. De fet, no és la primera vegada que es descobreix un niu a prop d'un col·legi o d'un parc després de diversos mesos de pacífica convivència amb els usuaris. I no obstant, un home moria dimarts a O Porriño a conseqüència de les picades d'aquest insecte. No és que els experts s?equivoquin. En determinats casos, la picada d'una vespa, sigui velutina o no, pot provocar la mort.

La picada de la velutina

Quan pica:

• Ataca si veu en risc el seu niu.

• La vespa asiàtica rarament és agressiva amb les persones. A més de cinc metres de distància del niu no hi sol haver problema, per això els eixams de vegades apareixen a prop de llocs habitats sense que la seva presència hagi tingut conseqüències. A les ciutats se les veu cada cop amb més freqüència, i pul·lulen per parcs, ports o contenidors buscant menjar i sense parar atenció als humans. La cosa canvia, però, quan per alguna raó les vespes senten que el seu niu està en perill. És el que va poder passar dimarts: la víctima i un amic tallaven la pomera en què les vespes havien niat i, quan van activar la serra mecànica, els insectes van sortir i els van atacar. Aquest és, precisament, el risc més gran de la velutina, perquè encara que hi pot haver picades accidentals quan es toca o s'aixafa una vespa sense voler, l'habitual és que atac quan sent el seu niu amenaçat. Tota la colònia es llança llavors a protegir el seu habitacle.

Les conseqüències

De la inflor a la mort

La vespa no és més perillosa que una autòctona, i la seva picada tampoc ho és, encara que sí que és cert que, com que el seu agulló és una mica més gran (fins a sis mil·límetres pot arribar a mesurar), la quantitat de verí que inocula en picar pot ser també una mica més gran. La seva punxada és molt dolorosa, però excepte en el cas de persones al·lèrgiques, una sola picada no hauria de tenir més conseqüències que el dolor i la inflor i envermelliment de la zona afectada. Quan una velutina pica una persona al·lèrgica poden aparèixer símptomes més greus, com febre, baixada de la tensió arterial, problemes respiratoris, problemes cardiovasculars, i fins i tot pot arribar a causar la mort per xoc anafilàctic. Això també pot passar en cas que una mateixa persona rebi diverses picades, una circumstància freqüent en cas que les vespes sentin que el seu niu està amenaçat. De vegades el seu atac també pot provocar infarts. Si després d'un atac de velutina s'observen símptomes que vagin més enllà de l'afecció local cal acudir a un centre mèdic o trucar al 112 o al 061 de manera immediata per rebre el tractament adequat.

Evitar riscos

• Fusters i recol·lectors de fruita

• A mesura que la velutina va estenent la seva presència per Galícia -està ja en tres de cada quatre concellos- i comença a assentar els nius en zones urbanes, el risc de patir picades creix. De tota manera, hi continua havent activitats especialment perilloses i els qui les facin han de prendre precaucions per evitar l'atac de la velutina. Atès que aquesta espècie utilitza habitualment els arbres per fer els seus nius, els fusters són un dels grups de risc. També els recol·lectors de fruita, per la mateixa raó, perquè als arbres on treballen poden amagar-se nius. Els apicultors també es veuen obligats a conviure amb aquesta espècie gran depredadora d'abelles. En aquest sector, el perjudici és doble: per una banda, la pèrdua de ruscs que ocasiona la vespa asiàtica; de l'altra, la possibilitat de rebre picades.

Precaucions

• El vestit d'apicultor no protegeix

• Les persones que facin qualsevol d'aquestes activitats de risc s'han de protegir amb vestits especials. No serveixen les vestimentes normals d'apicultor, ja que, com que la velutina té l'agulló més gran, travessa aquests teixits. Hi ha vestits especials, amb teixits més gruixuts.

Universitat de Vigo i Diputació de Pontevedra creen la primera estació europea.

L. Penide

La Diputació de Pontevedra i la Universidade de Vigo s'han decidit a liderar la lluita contra la vespa asiàtica, una espècie la presència de la qual s'ha detectat al 87% dels concellos de la província. I per això acaben de subscriure un conveni pel qual l'Administració destinarà seixanta mil euros per a la posada «en marxa dunha Estació Experimental, no campus de Vigo, per a o estar desta nova espècie que seria pioneira a Europa».

El rector Salustiano Mato va ressaltar, en aquest sentit, que les investigacions, que estaran coordinades per les professores María Calviño i Josefina Garrido, permetran aprofundir en el cicle biològic de la velutina. Aquest coneixement permetrà, fet i fet, «posar en marxa una bateria i un protocol de mesures que serveixin per atenuar els efectes negatius d'aquesta espècie invasora», i possibilitarà una detecció primerenca dels nius, abans que es consolidin.

En el marc de l'estació experimental s'estudiaran tot un seguit de qüestions que conflueixen dues àrees del coneixement. Així, el grup de Josefina Garrido, que és professora de Zoologia, especialista en artròpodes, se centrarà en el cicle de vida de la velutina, de manera que tractarà de determinar, entre altres aspectes, com s'adapta a l'ecosistema ia les diferents variables climàtiques. En aquest punt, l'estació «ens permetrà treballar amb l'espècie i veure aspectes que, altrament, no es podrien observar», va assenyalar la docent.

Per part seva, María Calviño, professora de l'àrea d'Ecologia, ha assenyalat que la seva intenció és la de fer experiments per "observar el comportament i atacs" d'aquesta espècie i, a partir d'això, "establir estratègies de defensa i augmentar l'eficàcia en el que és la destrucció dels nius».

L'home atacat dimarts va morir d'un xoc anafilàctic.

L'home de 54 anys que dimarts va perdre la vida a O Porriño en rebre 25 picades de velutina va morir a causa d'un xoc anafilàctic. L'autòpsia que se li va practicar confirma que la mort es va produir per una reacció al·lèrgica, segons van confirmar fonts judicials. Ángel Lorenzo va morir pràcticament a l'acte. Quan el seu company, que s'havia aixoplugat en un celler proper, va tornar poc després, el va trobar a terra i ja no el va poder reanimar.

Nota:

• Aquest article es va publicar originalment en castellà a aga.cat i s'ha traduït automàticament amb Google traslate 
• Les opinions expressades per l'autor, no necessàriament coincideixen amb els punts de vista de la redacció AGA
• A causa de la normativa vigent, els textos acotats han de ser en el llenguatge original anexant la font.
• Si té dubtes o voleu més informació envieu-nos un mail a info@aga.cat

Font: La voz de Galicia

Facebook: Apicultors Gironins Associats

Twitter: @AGA_Catalunya

Nuevo párrafo