Reconèixer els vespes d'Espanya

aliment, alimento,  enfermetats, enfermedades, abejas, apicultura, abelles, aga, miel, abejas, mel, abellas, apicultura, aga, apicultors, apicultores,  polen, pol·len

per Bleuenn Donnard 


De les 22 espècies de vespes que hi ha al món, quatre viuen a Espanya. Només una d'elles, el vespó europeu (Vespa crabro), és autòctona del continent europeu. Les altres tres espècies són originàries d'Àsia i han estat introduïdes els darrers anys. Aquestes darreres es consideren invasores i suposen una amenaça per a la flora i la fauna endèmiques. Aquest article dóna les claus per aprendre a diferenciar els vespons a Andalusia.

Com el seu nom comú indica, els vespons (gènere Vespa) són els himenòpters pertanyent a la família de les vespes (Vespidae) més grans a Espanya. A més totes les espècies presents al nostre territori posseeixen el front, les mandíbules i el clípeu grocs i sense taca.


Els vespes construeixen nius de grans dimensions, fets de fibres vegetals mastegades que formen una estructura semblant al paper. Aquests nius solen trobar penjats dels arbres, sota les teulades o en altres refugis naturals.


Omnívors, s'alimenten de nèctar i fruita, i cacen altres insectes per alimentar les larves. El vol és molt àgil, gràcies en gran mesura a les ales davanteres més grans, cosa que permet caçar el receptacle.



aliment, alimento,  enfermetats, enfermedades, abejas, apicultura, abelles, aga, miel, abejas, mel, abellas, apicultura, aga, apicultors, apicultores,  polen, pol·len


Actualment, quatre espècies de vespons són presents a Andalusia. Les diferències anatòmiques fan que siguin fàcils d'identificar visualment o per foto. És important aprendre a reconèixer-los i no confondre'ls amb altres insectes beneficiosos.


Els vespes poden ser territorials i picar quan se senten amenaçats, sobretot al voltant dels seus nius. Per això tenen un fibló que injecta verí a la pell de la víctima. A diferència de les abelles, l'agulló de la Vespa és llis, cosa que li permet picar diverses vegades sense perdre el fibló. La seva picada pot ser dolorosa i, en algunes persones, provocar reaccions al·lèrgiques.




El vespó europeu, Vespa crabro

El vespó europeu és, per tant, l'únic vespó autòcton del continent. Es distingeix d'altres espècies per la sèrie de ratlles grogues amb taques i punts negres, clarament visibles al seu abdomen. Es reconeix també per les seves potes vermelloses. D'adult, el vespó europeu és massiu i fa uns 2,5 cm. Solen construir els nius en forats d'arbres o en cavitats d'edificis, sovint a més de dos metres d'alçada. Espècie nativa, introduïda a Nord Amèrica.



El vespó asiàtic, Vespa velutina

El vespó asiàtic es distingeix fàcilment de l'europeu per la seva coloració marró fosca i les puntes (tarsos) grogues de les potes. L'abdomen és negre excepte per una fina línia taronja-groga a la part anterior (entre els segments 1 i 2) i el quart segment, que també és taronja-groc. La mida del vespó asiàtic varia entre 2 i 4 cm de longitud. Els seus nius, molt fàcils de detectar, solen construir-se a les copes o branques altes dels arbres i és molt rar trobar-los en infraestructures humanes. Espècie que colonitza el vessant atlàntic de la Península Ibèrica des de l'any 2010.




El vespó oriental, Vespa orientalis

El vespó oriental és fàcilment reconeixible gràcies a la seva coloració específica: el cos és vermell-rogenc a excepció de dues amples franges de color groc viu, cadascuna amb dos punts negres. Igual que el vespó europeu, Vespa orientalis fa aproximadament 2,5 cm de llarg. Els seus nius es troben en llocs molt variats, com ara troncs de grans arbres, infraestructures humanes o sota terra. Espècie detectada a Algesires el 2018 expandint-se des de llavors a l'Espanya mediterrània.




El vespó bicolor, Vespa bicolor

El vespó bicolor, que fa uns 2 cm, és la més petita de les espècies presents a Espanya. El cos, inclòs l'abdomen i les potes, és completament groc. El tòrax en visió dorsal té una gran taca negra en forma triangular. Construeixen els seus nius en arbres alts, en cavitats de roques o sota terra. Detectat al 2013 a Màlaga amb un procés d'expansió més lent que les altres espècies.




El vespó sóror, Vespa soror

Recentment, s'ha publicat el primer registre de Vespa soror a Europa a la revista Ecology and Evolution. La troballa ha tingut lloc a Astúries ja al mes març 2022, comunitat autònoma on la «Velutina» ja està molt assentada. S'identifica l'insecte amb quatre blocs de color, alternativament clars i foscos. El cap és excepcionalment gran i majoritàriament groc, seguida d'una gran secció de color negre a marró negrós. La seva mida és realment gegant en comparació amb altres vespons peninsulars.


L'article conté un quadre d'esquemes amb les cinc espècies presents a la Península Ibèrica.


A les fitxes de les espècies invasores d'Espanya editada pel MITECO, es descriu la Vespa mandarina, el vespó gegant, però és important ressaltar que no ha estat detectada a Espanya fins ara.


Nota:

  • Aquest article es va publicar originalment en castellà a aga.cat i s'ha traduït automàticament amb Google traslate 
  • Les opinions expressades per l'autor, no necessàriament coincideixen amb els punts de vista de la redacció AGA
  • A causa de la normativa vigent, els textos acotats han de ser en el llenguatge original anexant la font.
  • Si té dubtes o voleu més informació envieu-nos un mail a info@aga.cat


Font: aeaelbosqueanimado

Facebook:  Apicultors Gironins Associats

Twitter:  @AGA_Catalunya

Bluesky:  @agacat.bsky.social

Articles relacionats