AGA - Apicultors Gironins Associats
Els abellots no tenen fibló per tant no poden picar, a més no poden recollir nèctar de les flors perquè tenen la llengua molt curta i són alimentats directament amb mel per les obreres. En haver escases de nèctar o menjar dins del rusc les obreres treuen als abellots i aquests alhora moren. Les obreres accepten als abellots únicament durant els mesos de l'any en què són d'utilitat o existeixi abundant pol·len i nèctar.
En rusc, els abellots tenen, entre altres coses per descomptat, la tasca d'atreure les malalties en si mateixos i així protegir les abelles.
L'experiència ha demostrat que cada bresca no pot tenir més de 10% de cel·les de abellots
Per tant, se'ls deixa per sota de les làmines de cera estampada un espai de mitja polzada on les abelles puguin fabricar cel·les per abellots, o el que els sembli.
Nosaltres, en canvi, tallem a totes les nostres làmines de cera estampada una de les cantonades inferiors, on les abelles després fabriquen les seves cel·les de abellots. En ambdós casos el resultat és similar. La superfície d'aquesta cantonada és aproximadament el 6% de tot el bresca i mesura més o menys 12 cm x 8 cm. El que hem d'aprendre és adonar-nos al principi quan un rusc produeix massa cria de abellots. Primer traiem aquests quadres i els fiquem als costats. Després hem de reemplaçar la reina per una que hem criat, de les millors ruscs que produeixen el percentatge adequat de cria de abellots. ¡Problema solucionat !.
Es pot veure ara que la selecció de criança és un component clau. Però el veurem més endavant. Se'ns ha ensenyat aquí alguns trucs, sense els quals és difícil de suportar la nostra producció de noves famílies. Per exemple se'ns va ensenyar com podem fecundar les nostres reines amb els nostres abellots seleccionats si hi ha ruscs alienes a l'àrea. I com podem canviar les reines a 50 o més ruscs en un dia.
Els abellots brinden el caràcter de mansuetud a la colònia d'abelles. El seu període de vida ronda els tres mesos.
Les funcions del abellot en el rusc Fecundar a la reina: entre els 12 i 24 dies de la seva eclosió, estan madurs per a l'aparellament, les aletes que subjecten l'aparell genital de la reina han d'estar ataronjades, realitzen a quotidià grans recorreguts a la recerca de ruscs amb una reina verge. En el vol nupcial, el abellot més fort fecundarà la reina, en virtut que és el que l'aconsegueix més fàcilment, si vol vertical. Solen tenir llocs específics on es posen en el dia a l'espera d'un vol de fecundació, i si no aconsegueixen fecundar una reina, vagaran de rusc a rusc. Aquest comportament els converteix en importants transmissors de malalties.
Produir calor: Es col·loca sobre els hexàgons amb cria reemplaçant a les obreres dides per produir calor i escalfar la cria, alliberant a les dides per altres funcions.
Repartir nèctar: Els abellots realitzen la trofalaxis que és la conducta de repartir aliment entre les obreres, proveint aliment fins a 50 obreres. El nèctar amb gran percentatge d'aigua, ha de passar diverses vegades pel pap de les obreres per arribar a ser mel, d'aquesta manera, els abellots contribueixen a l'elaboració de la mel.
Triar abellots que un vol que fecundin una reina Si un ha seleccionat un rusc mansa i vol que aquest caràcter (transmès pels abellots) prevalgui, es pot establir una zona de fecundació. Per a això els ruscs que un pretén que aportin els zánganos han d'estar saturats d'ells. L'apicultor haurà d'instal·lar marcs amb cel·les zanganeras a la cambra de cria d'aquestes arnes, almenys 60 dies abans de la fecundació de les reines. Nascuts els abellots als 24 dies, i madurats sexualment en un temps similar, estarem en condicions de saturar amb els exemplars triats una zona de fecundació, tenint d'aquesta manera major probabilitat d'aparellament.
Un altre mètode per a l'elecció de la genètica dels abellots és la inseminació artificial de l'abella reina amb semen d'aquests. El semen s'obté amb una xeringa de fecundació especial, estrenyent l'abdomen dels abellots sexualment madurs.
La importància en la mansuetud Temps enrere es pensava que el caràcter de mansuetud d'una colònia d'abelles era transmès en parts iguals per la "mare" i el "pare", però en els últims anys diversos estudis teoricopràctics desestimar aquesta versió i van comprovar que aquesta virtut és aportada gairebé exclusivament pel abellot.
Nota: Les opinions expressades per l'autor, no necessàriament coincideixen amb els punts de vista de la redacció AGA Fonts: apinews |
Ultimes novetats
|
AGA al FACEBOOK