AGA - Apicultors Gironins Associats
Amb el propòsit de fer coincidir la corba de creixement del rusc amb la corba de floració, molts apicultors estimulen la postura de la reina.
La floració en general és gradual, en vigílies de la primavera comencen a aparèixer les primeres flors.
Al principi (fi de juliol) les abelles comencen a ingressar amb poc pol·len i poc nèctar perquè la naturalesa no l'aporta en grans quantitats, però no ens oblidem que les coses no estan fetes al tarongina, si les abelles tinguessin molt pol·len i molt nèctar de cop no ho podrien utilitzar perquè no hi ha prou quantitat per acopiarlo, alimentar les cries ni escalfar el niu. Però la naturalesa no fa això, proveeix d'aliments en forma gradual, al principi poques flors, poc nèctar i poc pol·len. Gradualment en sintonia amb l'increment de la floració es produeix l'increment de la població d'abelles per arribar al pic de floració (caps de setembre) amb la quantitat suficient per aprofitar aquesta gran oferta floral, assenyala un article tècnic d'Orlando Válega que El Apicultor presenta en versió periodística.
Una mica després, amb les reserves completes i saturades d'abelles joves; rusc decideix multiplicar-se i comencen a sortir els primers eixams.
Les flors de finals de l'hivern d'aquesta regió, (Centre est de la província de Corrents Argentina) tenen pòl·lens amb baix tenor de proteïnes, però no afecta la nutrició, perquè el desenvolupament del rusc és lent i per tant la demanda de proteïnes és també baixa.
En acabar el període de recés, en el rusc la major part de les proteïnes estan en forma de "proteïna corporal o vitelogenina" a l'abdomen i cap de les "abelles longeves d'hivern" i una mica menys en forma de pol·len ensitjat.
La vitelogenina es transforma gradualment en gelea real per a les cries i la resta dels individus del rusc. A mesura que augmenta l'oferta floral la reina incrementa la postura i al seu torn la seva demanda en gelea reial, el mateix passa amb la resta dels individus, les pecoreadoras comencen a gastar energia i necessiten de calories en forma de mel i nèctar, però a seu torn demanen una mica de gelea que és aportada per les "abelles joves longeves". Aquestes, utilitzen el pol·len ensitjat però si no és suficient utilitzen la proteïna corporal. Mentre no es produeixin alts nivells de consum per part del rusc de la gelea reial, les reserves de vitelogenina de les abelles joves es manté dins de límits raonables i aviat les noves abelles nodrisses suplanten a les "joves longeves" i es reactiva el cicle harmoniosament. En la mesura que el rusc acumula proteïna corporal pot incrementar la població.
- Què pot passar si estimulem d'hora la postura de la reina amb xarop només?
Un alt ingrés de nèctar (xarop en aquest cas), estimula la postura de la reina i aquesta demanda més gelea real a les "abelles joves longeves", el naixement de la cria estimula la recol·lecció de pol·len a les pecoreadoras i surten a la recerca de tan preuat aliment. Recorren quilòmetres i quilòmetres a la recerca del pol·len, i aquest de vegades ni apareix. Algunes abelles esgotades tornen a les ruscs en demanda de mel i gelea reial que proveeixen les "abelles joves longeves", altres cansades intenten la tornada que de vegades no aconsegueixen pel gran desgast produït. Les abelles joves es desgasten consumint la proteïna corporal i subalimentando a les larves i en alguns casos menjant-se els ous acabats de llocs per la reina (canibalisme), i ràpidament el rusc es veu despoblada. Una mica perquè moltes estan en el camp buscant pol·len i nèctar, altres ja no tornen i les joves i desgastades abelles longeves a part de mal alimentar les larves, no poden escalfar el niu.
El niu està molt humit i no hi ha abelles per ventilar. En comptes de anticipar-nos a la gran floració, vam aconseguir despoblar el niu, refredar la cria i estressar el rusc amb moltes probabilitats d'emmalaltir del que sigui, ja que el seu sistema immune queda deprimit.
Suposem que tenim bona provisió de pol·len. En aquest cas el mateix rusc s'estressa perquè són les abelles nodrisses les especialitzades a transformar el pol·len en proteïna corporal i aquest en gelea. Les "abelles joves longeves" ja van perdre part d'aquesta capacitat i les pecoreadoras ja han transformat les glàndules. En augmentar la demanda es indueix a les joves i pecoreadoras a consumir pol·len en un intent d'equilibrar rusc i no ho poden digerir correctament, Aquest és un símptoma molt semblant al de la nosemosis.
Finalment, el sol fet d'obrir rusc i trencar alguns bresques amb mel aixeca vapors volàtils que estimulen el pillatge i donen més activitat a la adormida rusc. El pillatge debilita per partida doble al rusc, perd abelles i reserves.
Hi ha apicultors que es passen revisant innecessàriament els seus ruscs el que de per si les debilita i després les estimula amb xarop per posar-li el "monyo a les malalties que vindran".
- I si s'aporta xarop amb substituts proteics?
Això semblaria ser millor, xarop en lloc de nèctar i algun substitut de pol·len que aporti les proteïnes. S'espera que el niu evolucioni més equilibrat, que la reina incrementi la postura i les abelles tinguin els nutrients per alimentar-se i alimentar la cria, però de tota manera el creixement hauria de ser gradual ja que no hi ha prou abelles per fer totes les tasques. Si la reina s'entusiasma estimulada per algun estiuet perllongat, quan torni el fred faltaran abelles per escalfar amb el risc que es mori molta cria o que es debiliti amb nefastes conseqüències.
- Xarop amb l'agregat de pol·len
Això és encara millor, el xarop d'aportar la fase calòrica i el pol·len les proteïnes, vitamines, cofactors i el 5 per cent de greix, però de tota manera rusc hauria de créixer de forma gradual i equilibrada. A no oblidar-se que les abelles longeves d'hivern no són dides.
1. Complementar amb xarop només des de l'última quinzena de juliol per tal d'estimular la postura de la reina i d'aquesta manera aconseguir fer coincidir la corba de floració amb la corba de creixement de la colònia no és viable: A més del cost extra que representa, es produeix un efecte contrari, es redueix encara més la població i s'afavoreix la proliferació de malalties.
2.Suplementar amb xarop i substituts de pol·len, a més de l'alt cost extra que representa, aporta una nutrició incompleta, i es corre el risc que un estiuet estimuli de mes la postura i si torna el fred, "que sempre torna", refredi la cria per manca d'abelles per escalfar-la.
3. Complementar amb xarop i pol·len aporta una molt bona nutrició però a més de l'alt cost que això representa es corre el risc que el fred ens faci una mala passada.
4. Complementar només amb substituts proteics o pòl·lens d'alt tenor proteic és una alternativa vàlida per incentivar gradualment la postura, equilibrar la niuada i aconseguir generacions futures d'abelles de més qualitat nutricional.
El millor és mantenir en forma natural ruscs forts, amb una bona reserva de mel i pol·len, amb alt contingut de proteïna corporal i una sanitat assegurada a l'inici de l'estació de recés. Aquests ruscs arriben a la primavera en perfectes condicions com per créixer a l'una de l'increment de la floració sense la necessitat de gastar diners en substituts de cap classe. Si alguns ruscs no arriben en òptimes condicions per al començament de la melada de primavera, convé fusionar i després si fes falta renovar-les reines o fusionar-les amb un nucli de final de temporada que tingui una reina nova.
Nota: Les opinions expressades per l'autor, no necessàriament coincideixen amb els punts de vista de la redacció AGA
Font: api-cultura
Facebook: Apicultors Gironins Associats
Twitter: @AGA_Catalunya
Google+: Apicultors Gironins
Pinterest: AGA Apicultors Gironins Associats
Escriure un comentari
Articles especialitzats 
AGA al FACEBOOK