AGA - Apicultors Gironins Associats
Hi ha una gran flexibilitat en la relació edat-activitat, però aquesta seqüència pot canviar segons les condicions imperants dins i fora del rusc.
La reina és l'únic individu reproductor del rusc. Procedeix d'un ou fertilitzat (diploide) que és alimentat únicament i exclusivament amb gelea reial, tant al seu estadi de larva com d'adult. La reina jove copula en un únic vol, denominat nupcial, amb diversos abellots guardant el semen a la espermateca. Segons la mida de les cel · les i els requeriments de la colònia, la reina pot posar ous fecundats (per criar obreres) o sense fecundar (per criar abellots). La seva vida s'estima en poc més de 3-4 anys, amb una capacitat màxima de posada al voltant dels dos anys, període després del qual és substituïda per una altra una vegada que no és capaç de produir suficient quantitat de feromones reals encarregades de mantenir la cohesió de la colònia d'abelles.
Les obreres són els individus de menor mida de la colònia d'abelles i formen el gruix de la seva població. Procedeixen d'ous fecundats (diploides) i durant el seu desenvolupament larvari són alimentades amb gelea reial exclusivament els tres primers dies i posteriorment amb mel i pol · len. La durada de la vida de l'abella obrera varia extraordinàriament segons les diferents èpoques de l' any. Així les abelles que es crien durant la primavera tenen una esperança de vida d'uns 35 dies, mentre que les que es crien a finals d'estiu o principis de la tardor, poden arribar a viure més de 3-4 mesos. Al llarg de la seva vida, realitza diferents tasques dins de la colònia d'abelles. En els primers dies (7-12 dies) s'encarrega de la neteja de la colònia i l'alimentació de la cria, moment en què les glàndules hipofaríngeas encarregades de la producció de gelea reial adquireixen el màxim desenvolupament (dides), encara que poden seguir alimentant a larves d'últim estadi fins a edats més avançades. A partir de la tercera setmana, l'activitat es fa més variada i menys relacionada amb l'edat en si i comença a realitzar vols d'orientació, tasques de neteja, extracció d'abelles i larves mortes, col · loca pol · len a les cel · les, construeix bresques, opercula cel · les, madura nèctar, s'aplica pròpolis o rep nèctar de les abelles que tornen del camp. Cap a finals de la tercera setmana, la majoria de les abelles fan funcions de vigilància. La regulació de la temperatura dins de la colònia d'abelles és una tasca essencial per al bon desenvolupament de la cria i incumbeix activa o passivament a totes les abelles, sense perjudici d'edat o casta. La temperatura dins la cambra de cria s'ha de mantenir constant a uns 34-35 º C. Les abelles poden reduir la temperatura mitjançant moviments i aleteig de ventilació, per evaporació d'aigua, dispersant-se per tot el rusc o formant un "raïm" fora de l'entrada de la mateixa ("barba"). L'augment de la temperatura ho aconsegueixen per irradiació de calor metabòlica amb activitat muscular, o combinant aquesta amb un major contacte físic (formació de "dispersió" o "pinya" ).
Una altra tasca de vital importància en la colònia d'abelles és la formació de la cera i construcció de bresques. A les cel · les de les bresques de cera és on es produeix la fase de metamorfosi d'ou a adult i on s'emmagatzemen els aliments (mel i pol · len) que la colònia utilitza per servei. La cera d' abelles, el material usat per les abelles mel · líferes en la construcció de la bresca, és segregat per les glàndules cereras que només posseeixen les obreres. Les glàndules cereras estan més ben desenvolupades i són més productives en abelles de 12 a 18 dies. La cera és secretada en forma de petites escates que es produeixen en les glàndules localitzades a la part ventral dels últims quatre segments abdominals, als espais intersegmentarios . La cera és secretada amb temperatures ambientals superiors als 25-30 º C després d'un consum de quantitats relativament altes de mel o nèctar.
En l'última fase de la seva vida, les abelles s'encarreguen de la collita del pol · len, pròpolis (transportant ambdós en les corbículas de les potes), nèctar i aigua. El nèctar, després de ser transportat a les arnes per les abelles pecoreadoras, s'intercanvia amb les abelles d'interior que s'encarreguen de dipositar-lo a les cel·les destinades a albergar la mel. Aquestes mitjançant diferents accions físiques eliminen l'excés d'humitat del nèctar i li afegeixen enzims que porten en la seva saliva, donant com a resultat la conversió del nèctar en mel. Un cop les cel estan plenes de mel, les operculan amb una fina capa de cera (opercle) per evitar la seva fermentació.
Malgrat el descrit, hi ha una gran flexibilitat en la relació edat -activitat. Normalment si hi ha la seqüència típica anteriorment descrita la seqüència típica anteriorment, però aquesta seqüència pot canviar segons les condicions imperants dins i fora del rusc. Les abelles d'una mateixa edat cronològica tenen capacitat de canviar amb gran rapidesa d '"edat fisiològica", podent passar a desenvolupar tasques d'abelles més adultes quan és necessari.
Finalment, els abellots són individus de major grandària que les obreres. I procedeixen d'ous sense fecundar (haploides) . No tenen fibló i posseeixen una llengua curta que utilitzen per prendre aliment que li donen les obreres o recullen de les cel · les on s'emmagatzema, no tenint capacitat de prendre nèctar de les flors. No tenen ni corbículas per a la recollida de pol · len ni glàndules cereras, encara que si participen en les tasques de termoregulació. La seva missió principal és fecundar les reines verges en els vols nupcials, pagant amb la seva vida la copulació (Dadant, 1975). Les colònies normals comencen a criar abellots a la primavera i estiu. El nombre de abellots que es cria és variable, segons les necessitats del rusc, encara que el normal és que hi hagi alguns centenars en l'època de major entrada de nèctar al rusc. Cap a finals de l'estiu, quan disminueix la quantitat de nèctar disponible al camp i la colònia d'abelles es prepara per a la hivernada, les abelles impedeixen als abellots alimentar-se amb els dipòsits de mel i solen expulsar del rusc, on moren de fam i fred. També són eliminats en situacions d'escassetat de nèctar en qualsevol època de l'any.
Font : noticiasapicolas |
Ultimes novetats
|
AGA al FACEBOOK