AGA - Apicultors Gironins Associats
Des de fa diversos anys els apicultors de diferents parts del món estan buscant alternatives per intentar disminuir, en la mesura del possible, l'ús de acaricides en els ruscs.
La qualitat de la mel depèn en gran mesura de l'absència o presència per sota de límits permesos de residus tòxics per a l'ésser humà. Adquireixen enorme rellevància, llavors, les pautes de maneig dutes a terme per l'apicultor i els tractaments que aquest utilitza per al control de les diferents malalties que afecten les abelles, evitant així traves comercials.
En els últims anys, el control de Varroa va estar centrat en l'ús de acaricides sintètics (basats principalment en piretroides i fosforats). El desenvolupament de resistència a aquests productes per part de Varroa i la detecció de residus en cera (que posteriorment passen a la mel) i pròpolis, plantegen la necessitat imperiosa de trobar alternatives que no impliquin efectes negatius i acabin perjudicant substancialment a l'activitat en lloc de representar un benefici.
En aquest marc, els olis essencials i els seus principis actius, sorgeixen com a potencials eines de control per intentar donar algun tipus de solució a aquesta problemàtica.
Diversos autors han demostrat que els olis essencials estan constituïts principalment per compostos terpènics i fenòlics, sent aquests últims els responsables de les propietats antimicrobianes per la seva capacitat d'afectar la permeabilitat de la membrana bacteriana, la qual restringeix la difusió dels compostos hidrofòbics a través de la seva cobertura lipopolisacárida.
En conseqüència, el timol apareix com una arma ecològica contra la Varroa. Amb vista a prevenir la possibilitat que aparegui qualsevol tipus de resistència a aquesta substància tal com ha passat amb els acaricides de síntesi, s'ha començat a treballar amb algunes de les nombroses plantes medicinals que, segons la bibliografia trobada en la base de diversos especialistes de diferents parts del món, tenen efectes acaricides, antisàrnics, insecticides o antihelmínticos i que signifiquen una alternativa important.
Es va comprovar en diversos estudis que ara la ruda té un percentatge d'eficàcia proper al cent per cent, mentre que l'ortiga (encara que en menor mesura) també pot considerar-se com un bon recurs.
Experiència amb espígol i llorer Aquesta investigació es va realitzar amb abelles obreres parasitades per Varroa, provinents de dues colònies d'Apis mellifera, que presentaven una infestació severa d'aquest àcar, i que no havien rebut tractament previ contra el paràsit. Es van utilitzar dos arnes del tipus Langstroth d'una alça i diversos implements d'ús comú. Al laboratori es va utilitzar una càmera climàtica, 1 termohigròmetre i una lupa estereoscòpica, 16 gàbies fabricades amb envasos plàstics transparents, reixeta d'alumini, cable de 0,5 mil·límetres de diàmetre, i 5 centímetres de llarg, entre d'altres. Els olis essencials de lavanda i llorer es van diluir al 30 per cent i l'acetona al 99,5 per cent. Tots dos olis essencials es van extreure prèviament mitjançant destil·lació per arrossegament de vapor.
Durant el desenvolupament de l'estudi en laboratori, es van col·locar 15 abelles obreres parasitades per un àcar femella de Varroa dins de gàbies amb aliment. Les abelles parasitades utilitzades en cada unitat experimental, es van recol·lectar diàriament des de la càmera de cria de colònies amb una alta taxa d'infestació. Posteriorment es van col·locar en forma individual en petits flascons de vidre ventilats i es van portar al laboratori dins d'una caixa tèrmica aïllant, per evitar canvis bruscos de temperatura.
Per verificar la presència de Varroa, les abelles es van revisar individualment sota lupa, prenent per la regió abdominal amb una pinça. D'aquesta manera, es va deixar només un paràsit per insecte, removent els altres amb un pinzell.
Després es van col·locar 15 abelles amb el seu respectiu àcar, dins de la gàbia amb el caramel alimentador (barreja de mel i sucre impalpable), posteriorment la gàbia es va posar sobre una placa Petri amb paper absorbent. Aquesta placa es va introduir dins d'una altra més gran, amb la vora untat amb vaselina per evitar que els àcars que es desprenguessin de la seva hostatger s'allunyessin. Els tractaments es van aplicar amb una xeringa sobre el paper absorbent en dosis de 0,3 mil·límetres per gàbia. Després de l'aplicació, la unitat experimental es va dur immediatament a una càmera per a la volatilització del producte.
Com que es va treballar amb organismes vius en condicions de laboratori, es va anar amb compte de no afectar durant els assajos la relació paràsit-hoste que existeix naturalment. Per això, l'assaig al laboratori va atorgar, tant a les abelles com als àcars, condicions similars a les que es troben en forma natural. La temperatura, humitat i foscor a la cambra climàtica es van regular per simular les condicions del rusc. La temperatura es va mantenir regulada mitjançant un termòstat, en un rang de 30-34 graus. La humitat relativa es va mantenir entre 50 - 70 per cent mitjançant vasets amb aigua. Ambdues variables es van mesurar mitjançant un termohigròmetre col·locat a l'interior de la cambra. La porta d'aquesta es va cobrir amb un plàstic negre, per evitar que entrés llum en obrir; a més, les observacions es van realitzar sota llum vermella, per no alterar les conductes del paràsit.
Es va utilitzar un disseny experimental de blocs complets a l'atzar, amb quatre tractaments que van correspondre a l'aplicació d'oli essencial de lavanda al 30% (T1), oli essencial de llorer al 30% (T2), acetona al 99,5% (T3 ) i control, aigua destil·lada (T4). Cada tractament va tenir quatre repeticions (Sokal i Rohlf, 1998; Tsar, 1999). La separació de mitjana es va realitzar mitjançant un test de Tukey al 5%.
Després de l'aplicació de cada tractament, es va deixar passar un dia per ventilar la càmera. El període d'avaluació dels tractaments es va estendre per 24 hores, considerant intervals de temps de, 1, 3, 5, 8, 14 i 24 hores posteriors a l'aplicació dels tractaments. Els assajos van començar sempre en el mateix horari (10.00 hores), el que va permetre realitzar avaluacions cronològiques a les 11:00, l3: 00; 15:00, 18:00, 0:00 i 10:00 hores del dia següent, per fer comparables els resultats obtinguts. Es van considerar aquests intervals pel fet que els productes que actuen per evaporació tenen major efecte durant les primeres hores després de l'aplicació, disminuint progressivament a mesura que transcorre el temps. Amb aquestes avaluacions es van dur registres de temperatura i humitat, verificant que les condicions es mantinguessin constants i no influïssin en la conducta normal dels àcars.
L'efecte de l'aplicació d'olis essencials sobre els àcars es va mesurar avaluant el percentatge d'àcars caiguts i morts. Els àcars que es van trobar en les plaques es van retirar de la cambra i es van observar sota la lupa, per un període de 2 hores a intervals de mitja hora. Al moment de les observacions dels àcars van ser estimulats de forma tàctil amb un pinzell a la zona ventral de l'opistosoma, per verificar si realment estaven morts. Es van considerar àcars morts les varroas que no van presentar moviment després de les 2 hores d'observació.
Els olis essencials de llorer i espígol van causar una caiguda d'àcars que va arribar al 100 per cent, valor significativament major al registrat per l'acetona i el control amb aigua destil·lada.
D'altra banda, l'oli essencial de Aguaribay ha demostrat ser un excel·lent complement sanitari en el control de la Varroa.
Els assajos que es van realitzar utilitzant l'Oli Essencial Cru (AEC) de Aguaribay i les seves fraccions obtingudes per destil·lació al buit, han donat bon resultat en el control de la proliferació. Nota: Les opinions expressades per l'autor, no necessàriament coincideixen amb els punts de vista de la redacció AGA Fonts: api-cultura |
Ultimes novetats
|