AGA - Apicultors Gironins Associats

abejasinaguijon Foto todomielLes abelles sense agulló, així cridades per presentar aquest instrument de defensa atrofiat, són veritables insectes socials, les colònies tenen una reina mare, diverses generacions de operàries.

 

Les abelles sense agulló, així cridades per presentar aquest instrument de defensa atrofiat, són veritables insectes socials, les colònies tenen una reina mare, diverses generacions de operàries, a més dels mascles depenent de la condició general de la població. Generalment trobem mascles en les èpoques on hi ha força aliment i presència de cel·les reals, senyals que hi haurà en breu fecundació de reines verges. Els mascles són menors i no tenen corbícula, existent en les potes posteriors de les operàries, responsables per la col·lecta de pol·len de les flors. Les operàries d'meliponas viuen en mitjana, 30 a 40 dies i són gairebé blanques en sortir de les cel·les de cria, enfosquint amb el passar del temps. A la vida adulta exerceixen diverses funcions en el niu, seguint normalment el següent ordre: netejadores, dides, arquitectes, ventiladoras, guardianes i pecoreadoras. La reina (foto) quan és fecundada presenta el seu ventre bé dilatat, podent ser localitzada fàcilment a ull nu. Normalment habita l'àrea de cria, circulant entre les cel·les. Hi ha pocs relats de fugida de meliponas causa de la impossibilitat de vol de la reina fecundada.

abejasinaguijon2 Foto todomiel

Les abelles sense agulló són insectes nadius de la selva (Centre i Sud-amèrica), o sigui que no van ser introduïdes per l'home d'altres parts del món, com va passar amb les abelles mel·líferes (Apis mellifera) Elles construeixen els seus nius en forats d'arbres, formiguers abandonats, i en els més variats locals on troben espai i seguretat suficient per al desenvolupament de la colònia (pals, parets, murs, caixes de llum, armaris, etc.) En l'elaboració dels nius, les abelles utilitzen diversos materials de construcció, com ara cera pura, cerume (barreja de cera + pròpolis) o en alguns casos batume (barreja de pròpolis + fang), destinats a la delimitació de l'espai intern. Algunes espècies fan servir cadàvers o excrements per construir els seus estatges, com va ser observat en Jandaira, Uruzu i Irapuá. Dins dels nius, elles guarden mel i pol·len en pots ovalats de cera i pròpolis. Aquests queden localitzats propers a les cel·les de cria, depenent de l'espai disponible a la colònia. Les cel·les de cria són normalment disposades en forma de discos apilats, sent que algunes espècies presenten cel·les en forma d'espiral o en trossos. Diverses espècies envolten una àrea de cria amb una capa foliada d'cerume (involucre) que serveix per protegir larves d'abelles més joves de les variacions de temperatura. A Sud-amèrica hi ha més de 300 espècies d'abelles sense agulló, dividides en Meliponas i Trigonas. A través d'algunes característiques generals podem distingir aquests dos grups (quadre) Per a la identificació de les espècies dins de cada grup cal observar criteriosamente les parts que componen el cos de les abelles, tasca restringida als especialistes de l'àrea (investigadors, entomòlegs).

 

 

La reproducció de les abelles sense agulló, en general, obeeix a una seqüència que va des de l'elaboració dels alvèols o càmeres on seran dipositats els ous fins al sorgiment de l'insecte adult que, després desenvoluparà les seves funcions dins de la colònia. Els ous, després de ser posats per la reina al marge de la càpsula de cria, són proveïts d'una papilla o aliment larval que és regurgitat constantment per les obreres nodrisses atretes per la feromona generada a la mandíbula de la reina. Aquesta seqüència és coneguda com a procés d'aprovisionament i ovoposició i, es caracteritza per la total manca de contacte entre les larves i els insectes adults que conformen la colònia. A la Apis mellíferas, es produeix un constant abastament d'aliment a les larves dins de l'alvèol que romanen oberts fins al procés de empupamiento; estadi en què són operculats. Segons Velthuis i col·laboradors (1997); aquest últim procés és denominat alimentació massiva i selectiva, que el diferencia del procés d'aprovisionament progressiu que realitzen les Meliponas i Mamangá o borinots. També posseeixen glàndules salivals al cap; a més en l'abdomen es localitzen diverses glàndules d'importància com les glàndules de Dufour, glàndules de Koshevnikow i, les glàndules cereras (que, en les Melipónineas estan ubicades a la part dorsal) i, les glàndules de secreció hormonal. Les glàndules hormonals són les responsables de les anomenades fonts de nèctar i pol·len, que són marcacions amb feromona corporal emprades per les pecoreadoras en les seves recorregudes a la recerca de fonts florals. Cal recordar, que no s'han observat, en les abelles sense agulló les danses executades per les obreres pecoreadoras per senyalitzar les fonts florals, com passa amb les Apis. A més, les glàndules situades en les potes, més precisament les hormonals; també són responsables d'aquest tipus de comunicació.

abejasinaguijon3 Foto todomiel

 

Abelles "que no piquen 'Aquestes abelles es caracteritzen perquè tenen un agulló atrofiat (no funcional) i per tant no piquen. No obstant això, si bé aquestes abelles no piquen per no posseir agulló, tenen mecanismes de defensa: mossegades, expulsió de substàncies càustiques irritants a ulls i orelles, etc.

 

Continuació: Com són les abelles sense agulló?, Quines diferències hi ha amb les que sí que el tenen? II


Nota:  Les opinions expressades per l'autor, no necessàriament coincideixen amb els punts de vista de la redacció AGA


Font: Todomiel
Facebook: Apicultors Gironins Associats
Twitter: @AGA_Catalunya
Google+: Apicultors Gironins
Pinterest: AGA Apicultors Gironins Associats