AGA - Apicultors Gironins Associats
Encara que s'ha dit que la apiteràpia podria usar-se per tractar una gran varietat de patiments i malalties, la seva eficàcia no és avalada per estudis clínics rigorosos. N'hi ha que han suggerit que aquesta teràpia pot tractar una àmplia varietat de patiments i malalties, sobretot les malalties autoimmunes i l'esclerosi múltiple.
La apiteràpia és un tipus de medicina complementària i alternativa que utilitza per als seus fins curatius els productes apícoles o del rusc com la mel, pol·len, pa d'abella, gelea reial, pròpolis, cera, larves d' abellot, abelles senceres, verí d'abella o apitoxina i recentment l'aire del rusc. Aquests productes de les abelles s'utilitzen per prevenir, curar o recuperar una persona afectada per una o més condicions de malaltia des del punt de vista naturòpata. Com tota teràpia natural i alternativa actua al nivell físic i emocional - no és nou que tota malaltia té un fort component emocional.
«Api» ve del nom llatí de l'abella: Apis mellifera; i «teràpia» ve de la paraula grega therapeuein que significa «mètode per tractar éssers humans o animals contra diferents malalties»
L'origen exacte de la apiteràpia és difícil de determinar i pot ser rastrejat fins a l'antic Egipte, Grècia i Xina. La mel i altres productes d'abelles s'han utilitzat des de familers d'anys i les seves propietats curatives s'han inclòs en diversos textos religiosos com els Vedes, la Bíblia i l'Alcorà. Aquests s'han atribuït sobretot als beneficis nutricionals del consum dels productes de les abelles i no a l'ús del verí. Existeixen referències sobre la apiteràpia des del papir d'Ebers 1700 aC en la Torà Pentauco, en la Bíblia, i en els escrits d'Aristòtil, Plini, Discórides, Galè, Hipòcrates, Varró, Avicenna, etc. Hi ha relats com la cura de gota de Carlemany (748-814) o el dolor articular d'Ivan el Terrible (1530-1548) amb picades d'abella.
Un estudi més actual sobre la apiteràpia, específicament del verí, es va iniciar mitjançant els esforços del físic australià Philip Terc, publicats el 1888: "Informe sobre una connexió peculiar entre els piquets d'abella i el reumatisme" (Report about a Peculiar Connection Between the Bee stings and Rheumatism). El seu més recent popularitat es deu a Charles Mraz, apicultor de Vermont, Estats Units. Al segle XX cal destacar Filip Terc, reconegut com el pare de la apiteràpia, i el doctor Bodog F. Beck qui ja va usar la paraula apiteràpia per referir-se a aquest tractament natural. Posteriorment, Charles Mraz (1905-1999) qui va promoure la fundació de l'American Apitherapy Society.
Tot i que la apiteràpia inclou l'ús i el consum de productes d'abelles, el terme s'associa només amb la teràpia del verí i no amb el consum de la mel o d'altres productes de les abelles. La teràpia del verí de les abelles s'utilitza com a tractament per dissoldre els teixits amb cicatrius (queloides).
El component actiu més abundant del verí és la melitina (50 per cent del pes sec del verí d'abelles), la qual té acció antiinflamatòria. No obstant això, el verí d'abella és una barreja complexa de diversos pèptids i proteïnes, alguns dels quals tenen efectes neurotòxics i immunològics.
No hi ha una pràctica estandarditzada per a l'administració del verí d'abella. Alguns sustenten que la localització de la picada és important, ja que per a ells l'agulló actua com un tipus d'acupuntura en combinació amb els efectes del verí; altres assenyalen que la localització no és important. El nombre de picades també varia àmpliament, des d'unes quantes fins a centenars i poden ser administrades per abelles vives o per injeccions. Recentment s'ha aconseguit l'extracció del verí d'abelles al laboratori, el que torna més segura l'aplicació mitjançant el control de la dosificació, del lloc d'aplicació i amb un menor risc d'infeccions.
Aquest tractament pot causar dolor i inclusivament pot acabar en la mort si la persona és al·lèrgica al verí d'abelles, la qual cosa pot produir un xoc anafilàctic: és per aquest motiu que en els centres de apiteràpia es realitzen proves de sensibilitat per minimitzar aquest risc.
Nota: Les opinions expressades per l'autor, no necessàriament coincideixen amb els punts de vista de la redacció AGA Font: wikipedia, youtube |
Ultimes novetats
|
Comentaris
Treballa al carrer Guillem Tell de Gràcia.
Si us interessa, us puc posar en contacte.
Envieu-me un e-mail
Suscripció de noticies RSS pels comentaris d'aquesta entrada.