AGA - Apicultors Gironins Associats

•  Correu

Diverses desenes d'àcars s'han associat amb les abelles mel · líferes, però fins ara no s'ha demostrat una gran patogenicitat de cap d'ells, però, això pot ser el resultat de la poca i pobra investigació que s'ha fet en aquests àcars.

Els àcars asiàtics poden arribar a ser una amenaça per a l'apicultura (encara que avui dia no se'ls associï amb grans danys, excepte a Varroa destructor), entre aquests tenim l'Tropilaelaps ciareae Delfinat Baker i al Euvarroa sinhai.

Delfinat Baker. Tots dos àcars es troben confinats a la part tropical d'Àsia.

Els anomenats àcars externs de les abelles, són molt similars al Acarapis woodi; entre aquests hi ha el Acarapis externs Morgenthaler o "àcar del coll", anomenat així perquè viu a la part inferior de l'àrea on s'uneixen el tòrax i el cap de l'abella , el Acarapis dorsalis Morgenthaler, que habita al mesotòrax (part mitjana del tòrax) i el Acarapis vagans Schneider, que normalment és a la base de les ales o al primer segment abdominal de les abelles. Pel que sembla, aquests àcars es troben àmpliament disseminats en el món. S'alimenten de l'hemolimfa del seu hoste i la seva patogenicitat no ha estat encara ben estudiada.

Una gran varietat d'àcars que s'alimenten de pol · len pot ser portats per les abelles pecoreadoras al seu rusc; estre aquests estan els següents: Lasioseius muricatus Berlese i àcars dels gèneres Glycyphagus, Tyroglyphus, Neocypholaelaps i Pyemotes. Cap d'aquests àcars s'ha estudiat prou com per establir si afecten o no a les abelles mel · líferes.

Font: SAGARPA
Segueix-nos a Facebook: Apicultors Gironins Associats
Segueix-nos a twitter: @AGA_Catalunya