Articles especialitzats Articles especialitzats varis Curació de ferides sèptiques amb mel d'abelles
AGA - Apicultors Gironins Associats
Revista Cubana de Cirurgia
Curació de ferides sèptiques amb mel d'abelles
Iván bugadera Rodríguez
RESUM
INTRODUCCIÓ. Variades investigacions reconeixen a la mel avantatges sobre fàrmacs d'origen químic. Aquest treball va perseguir com a objectiu fonamental determinar l'acció de la mel en el tractament de ferides sèptiques.
MÈTODES. Es va realitzar un estudi descriptiu, observacional i comparatiu sobre els efectes cicatritzants de la mel, amb un univers de 200 pacients amb ferides sèptiques, que van ser atesos a l'Hospital «Freyre Andrade» i la Clínica Central «Cira García» entre els anys 2000 i 2010. Es va dividir aleatòriament als pacients en dos grups de 100 pacients cadascun: un grup control, als integrants se'ls va fer una cura local diària amb solució salina al 0,9%, antisèptics i antibiòtics locals, i un grup d'estudi, curat també localment amb solució salina al 0,9% però amb posterior aplicació de mel d'abelles, en una capa que va ocupar la ferida en la seva profunditat i superfície.
RESULTATS. La majoria dels cultius realitzats el primer dia abans de guarir la ferida en el grup control (98) van continuar sent positius (82) en el segon cultiu (quart dia), mentre que en el grup d'estudi només van ser positius 35 dels 95 cultius realitzats. En aquest grup la fetidesa i el teixit desvitalitzat desaparèixer en les primeres 24 h de tractament, mentre que en el grup control la situació es va perllongar fins al cinquè i sisè dies de tractament. El teixit de granulació útil aparèixer al segon dia en el grup d'estudi i en el vuitè en el grup control. En aquest últim es van documentar 19 complicacions associades al mètode de curació, no va ocórrer així en el grup d'estudi, on no hi va haver complicacions ni reaccions adverses a la mel.
INTRODUCCIÓ Més antiga que l'home, la mel, el fruit de les abelles, és molt més que un aliment natural d'incomptables propietats, entre les que s'inclou l'ús terapèutic, el qual des de temps remots era conegut per diverses civilitzacions. La seva vigència, confirmada per variades investigacions, reafirma avui el seu ampli espectre curatiu, fins i tot amb avantatges sobre fàrmacs d'origen químico.1
La mel conté totes les vitamines que els bromatòlegs o experts en nutrició consideren necessàries per a la salut: les del grup B, tiamina, niacina, riboflavina, àcid pantotènic, piridonxina i biotina, a més d'àcid ascòrbic o vitamina C. Totes elles són fonamentals en la nutrició humana. A més, a diferència de les fruites i verdures, que perden part del seu contingut vitamínic durant la collita, emmagatzematge i preparació, la mel-llevat que s'escalfi-no perd mai les seves vitamines. Conté tots els minerals que són essencials per a la salut: ferro, fòsfor, alumini i magnesio.2
El contingut mineral de cada varietat de mel difereix d'acord amb els recursos minerals del sòl. Les mels fosques, de gust fort, collides en zones de costa de vegetació tropical, solen ser més riques en ferro i altres minerals. A més, la mel sense processar i sense filtrar conté petits trossos de pol · len, que són proteïna pura. De forma empírica nostres avantpassats havien descobert les propietats antisèptiques, dietètiques, edulcorants, fortificants, calmants, laxants, diürètiques i bactericides de la mel, i van saber treure profit d'elles contra la major part de les malalties. Els usos mèdics de la mel en les antigues civilitzacions, aparentment singulars, tenen avui la seva explicació científica en l'estudi de les propietats fisiològiques i terapèutiques d'aquest producte natural.3
Els antics egipcis conservaven els cadàvers en mel, i sense saber-ho van posar de manifest el poder antisèptic d'aquesta matèria altament azucarada.4 Així mateix, utilitzaven la mel com a ungüent sobre les nafres o ferides, ja que es van adonar que assegurava una cicatrització ràpida i franca. Aquesta propietat, descoberta empíricament, posa igualment de manifest l'activitat antimicrobiana i regeneradora de la miel.5
La mel és un producte alimentari produït per les abelles mel · líferes a partir del nèctar de les flors o de la seva saba, que liben, transformen, combinen amb substàncies específiques pròpies, acumulen i deixen madurar a les bresques del rusc. És un producte complex que conté nombrosos elements que actuen directament sobre l'harmonia del nostre equilibri biològic, i per tant proporciona salut i benestar. És una enorme font d'energia ja que conté gairebé un 70% de sucres simples perfectament assimilables: fructosa, glucosa i sacarosa. Posseeix l'avantatge que conté nombroses sals minerals amb acció benèfica per a la seva assimilació, particularment calci. Pel seu valor energètic i nutricional està àmpliament recomanada per als esportistes abans i després de l'exercici físic. La seva acció dinamogènica i estimulant del cor augmenta la resistència, ja que afavoreix la recuperació després de llargs esfuerzos.6
Al seu consum diari se li atribueix un augment de la resistència al cansament físic i intel · lectual; protegeix de les agressions externes i facilita l'assimilació i la digestió dels aliments. Es recomana un consum mínim de 30 a 40 g al día.7
La mel s'ha utilitzat com a medicina des de fa milers d'anys i les seves propietats curatives han estat ben documentades. No obstant això, la medicina moderna sempre li havia donat l'esquena. Després de l'adveniment dels bacteris multiresistents s'han redescobert les propietats antibiòtiques de l'miel.3, 7
Aquest treball persegueix com a objectiu fonamental determinar l'acció de la mel en el tractament de ferides sèptiques, calibrar la seva efectivitat en la velocitat de la cicatrització i descriure les complicacions de la seva aplicació a la població de referència.
MÈTODES Es va realitzar un estudi descriptiu, observacional i comparatiu sobre els efectes cicatritzants de la mel, amb un univers de 200 pacients amb ferides sèptiques, atesos als serveis de cirurgia general de l'Hospital «Freyre Andrade» i la Clínica Central «Cira García» des del 2000 fins al 2010. Per interessos de la investigació van ser assignats de forma aleatòria als diferents tractaments, en 2 grups de 100 pacients cadascun: un grup control (GC), als integrants se'ls va fer una cura local diària amb solució salina al 0,9%, antisèptics locals en existències i alguns dels antibiòtics locals existents en ungüents o pomades (gentamicina, nitrofurazona, neomicina), i un grup d'estudi (GE), curat també localment amb solució salina al 0,9%, de manera similar a l'altre, però seguit de l'aplicació de mel, en una capa que va ocupar la ferida en la seva profunditat i superfície. Aquesta modalitat terapèutica es correspon amb els mètodes tradicionals d'aplicació.
La mel es va obtenir de la xarxa minorista de comerç. El procediment va ser executat fins al dia en què van estar llestes les ferides per al tancament per tercera intenció o tancament definitiu per segona intenció, segons el cas. Es van tenir en compte els criteris següents:
De inclusió:
De exclusió:
De sortida:
Es va crear una planilla personal per a cada pacient, on es van recollir les dades generals, informació sobre l'estat de les ferides a l'inici del tractament, cultius de les ferides abans i durant el tractament, evolució i tancament.
RESULTATS En analitzar l'edat, va predominar el grup de pacients entre 20 i 40 anys (74 pacients; 37%), seguit del grup de 40 a 80 anys (69 pacients; 34%). Hi va haver 123 pacients del sexe masculí (60,6%) i 77 del femení (39,4%). Va predominar la raça blanca, amb 82 pacients (42%), seguida de mestissos i negres amb 57 pacients cadascun (28% respectivament).
Entre les afeccions tractades predominar les ferides abdominals sèptiques postquirúrgiques (30%), seguides de les ferides accidentals infestades i abscessos calents, amb 22 cadascuna (11%).
El seguiment de les ferides sèptiques en els cultius es va trobar que en el grup control es van realitzar 98 cultius el primer dia abans de guarir la ferida i en el segon cultiu, realitzat al 4rt. dia, 82 cultius continuar sent positius. En el grup d'estudi es van realitzar 95 cultius en la primera ocasió i 35 van ser positius en la segona ocasió.
Pel que fa a les complicacions, en el GC es van registrar 19 complicacions associades al mètode de curació, com al · lèrgia a la nitrofurazona, necessitat de canvi d'antibiòtic per una evolució desfavorable i sèpsia després del tancament per tercera intenció. Totes van ser resoltes, però prolongar el temps de resolució de les ferides. No va passar així en el GE, on no hi va haver complicacions ni reaccions adverses a l'ús de la mel.
La taula mostra els costos en pesos convertibles de cadascuna de les dues variants. La variant de curació amb mel va donar un saldo positiu de 50,60 CUC per pacient.
Estudi de costos
Pel que fa a l'edat, el sexe i la raça no són significatius els resultats (ji al quadrat) en l'aplicació del mètode de cura empleats, ja que la mel pot ser usada indistintament sense importar cap d'aquests aspectes.
Les afeccions tractades van ser múltiples i de diverses causes, en elles hi va haver sèpsia ja sigui en abrasions, ferides i abscessos a diferents nivells. En els resultats no va influir el tipus de ferida ni la localització anatòmica. Les ferides que curen per segona intenció, al no estar afrontats seves vores, són les més lentes i necessiten amb més prioritat un factor que acceleri la seva reparació i redueixi de manera efectiva el temps d'exposició.
El seguiment de les ferides infestades per cultiu dóna la mesura de l'efectivitat del tractament aplicat. En aquest cas no es van realitzar cultius al total de mostra estudiada per diferents causes. La presa del primer cultiu a cada grup es va realitzar abans de la primera cura, mentre que la presa del segon cultiu va tenir lloc al quart dia d'haver començat la curació. Les diferències quant a resultats negatius en el segon cultiu van ser significatives (taula 1), la qual cosa coincideix amb la literatura revisada.5, 6
L'«activitat de l'aigua» (AW, per la seva denominació en anglès) és la concentració mínima d'aigua requerida en l'ambient d'un microorganisme perquè aquest es reprodueixi. La mel crea un mitjà amb baix contingut d'aigua (alta osmolaritat), atès que el plasma i la limfa migren fora del teixit cap a la solució i inhibeixen el creixement bacterià per disminució en la AW del substrat. La limfa, per la seva banda, proporciona nutrients al teixit. La mel atrau macròfags que participen en la «neteja de la ferida», accelera el despreniment del teixit desvitalitzat, necròtic o gangrena, proveeix una font d'energia local i forma una capa proteica protectora a la ferida. Té també propietats desodorants, ja que els bacteris utilitzen glucosa en lloc d'aminoàcids per al seu metabolisme i produeixen àcid làctic en comptes de substàncies pudents (amoni, amines i compostos sofrats) 6,7
El teixit de granulació útil és un signe d'evolució favorable en les ferides sèptiques. La mel d'abelles afavoreix la cicatrització per l'acció que exerceix sobre la divisió cel · lular, la síntesi i maduració del col · lagen, la contracció i epitelització de la ferida i la millora de l'equilibri nutricional. Posseeix un factor antibacterià pel seu alt contingut en peròxid d'hidrogen, així com alta concentració d'antioxidants que protegeixen al teixit de radicals lliures. S'han descrit propietats antiinflamatòries de disminució de l'edema, l'exsudat i el dolor local. Així mateix, la seva acidesa (per sota de pH 4) beneficia l'acció antibacteriana dels macròfags, ja que un pH àcid dins del vacúol es relaciona amb lisi bacteriana, alhora que es redueix la formació d'amoni tòxic. És així que l'acidificació coadjuva a la cicatrización.8-10
En els últims anys ha passat una explosió de nous medicaments que afavoreixen la restauració, però tenen un import econòmic relativament alt i requereixen d'un personal entrenat.
En realitzar un estudi socioeconòmic es va observar que en el GE el pacient s'incorpora a la seva activitat social aproximadament 9 dies abans que en el GC. Igualment, en analitzar els costos en cadascuna de les dues variants (taula) es va apreciar que:
Això demostra que la curació amb mel és molt més factible econòmicament i socialment per als pacients.
En conclusió, la mel es pot utilitzar per curar qualsevol ferida sèptica independentment de la seva localització i és efectiva davant de qualsevol germen que colonitzi una ferida sèptica. Té fortes propietats desodorants, de neteja i afavoreix la cicatrització de les ferides. Amb el seu ús s'aconsegueix un teixit de granulació útil i un tancament precoç de les ferides.
No es va recollir en aquest estudi cap complicació amb l'ús de la mel, amb el qual s'estalvien 50,60 CUC per pacient. Els pacients s'incorporen una setmana abans a l'activitat útil.
El tractament de les ferides sèptiques amb mel és molt més eficaç quan es coneix com actuar correctament per accelerar la cicatrització, ja que com més ràpid aquesta passa, disminueixen les complicacions i molèsties per al pacient.
Proposem l'ús de la mel per a la curació de les ferides quirúrgiques sèptiques, ja que a més de tractar-se d'un recurs natural el cost depèn de la seva recol · lecció i transportació, és aplicable en temps de pau i de guerra. REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES 1. Khan FR, Abadin UI, Rauf N. Honey: nutritional and medicinal value. Medscape Today. [monograph on Internet] November 21, 2007. Accessed April 16, 2009. Available at: http://www.medscape.com/viewarticle/565913 2. The National Honey Board. Honey-Health and Therapeutic Qualities. [monograph on Internet] November 21, 2007. Accessed April 16, 2009. Available at: http://www.nhb.org/download/factsht/compendium.pdf 3. Fauchen N, Meaume S, Salvatore R, Senet P. Nutritional status and infections, factor of the delay of cicatrization. Soins. 2000;(642 Suppl):5-8. 4. Davis C. The use of Australian honey in moist wound management: a report for the Rural Industries Research and Development Corporation. October 2005. [monograph on Internet] Available at: https://rirdc.infoservices.com.au/downloads/05-159.pdf Accessed April 23, 2009. 5. Davis C. Natural Standard Database Monograph. Food, herbs & supplements: honey. [monograph on Internet] Accesed October19, 2009. Available at: http://www.naturalstandard.com/monographs/herbssupplements/honey 6. Braunstein, M. Reporte desde Argentina. APITEC. 2001:26. 7. Massanari M, Wenzel RP. Hospital infection control. En: Stein JH. Internal medicine. 5 ed. New York: Mosby; 1998. Pp. 1363-4. 8. Cooper R, Halas E, Molan P. The efficacy of honey in inhibiting strains of Pseudomonas aeruginosa from infected burns. J Burn Care Rehabil. 2002;23:366-70. 9. Lusby PE, Coombes AL, Wilkinson JM. Bactericidal activity of different honeys against pathogenic bacteria. Arch Med Res. 2005;36:464-7. 10. Dente KM. Alternative treatments for wounds: leeches, maggots, and bees. Medscape Today/Medscape General Surgery. [monograph on Internet] Accessed April 16, 2009. Available at: http://www.medscape.com/viewarticle/563656 Rebut: 26 abril de 2010. Iván bugadera Rodríguez. Clínica Central «Cira García». L'Havana, Cuba. Font: Scielo Segueix-nos a Facebook: https://www.facebook.com/groups/grupoaga/ |
Ultimes novetats
|
AGA al FACEBOOK