AGA - Apicultors Gironins Associats
EFE / VALLADOLID Els apicultors de la zona productora a Castella i Lleó han confirmat que els tractaments químics per combatre l'àcar de la varroa, un dels majors causants de la mortandad de les abelles, s'han de modificar cada tres o quatre anys, a causa que el paràsit s'immunitza.
El Departament d'Agricultura dels Estats Units ha advertit que cada vegada està més estesa la resistència de l'àcar als pesticides i altres productes utilitzats per combatre-ho, per als que fins al moment hi ha poques alternatives eficaces.
Castella i Lleó és la comunitat autònoma amb més explotacions apícoles, segons dades del Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, amb més de 3.700, encara que només unes cinc-centes professionals, la majoria d'elles a Salamanca.
El president de l'Associació d'Apicultors de Salamanca, Castor Fernández, ha explicat a l'Agència Efe que l'àcar de la varroa, que es col · loca al llom de l'abella, si no es tracta degudament, és molt perjudicial i pot acabar amb tota rusc.
L'aplicació dels tractaments químics per combatre la varroa, que produeix que les abelles obreres neixin amb malformacions, ha de ser molt estricta perquè aquestes substàncies no passin ni a la mel ni al pol · len.
«Els principis actius dels acaricides es col · loquen, en general, a tires impregnades al rusc i s'han d'aplicar quan ja no hi ha producció, a partir de setembre», ha indicat.
A Castella i Lleó, els apicultors fan servir, sobretot, dos productes químics per acabar amb la varroa: el conegut com «Check-Mike», el principi actiu és el eoumaphos, i el medicament Apivar, basat en el principi actiu del amitraz, davant el qual el àcar de la varroa ha augmentat la seva resistència segons els investigadors en Estats Units.
Altres apicultors utilitzen l'insecticida denominat Klartan, impregnant tauletes de pollancre que es col · loquen en el rusc.
Quan la reina pon els ous en els alvèols de la bresca, la varroa es fica en ells abans que l'abella els tancament amb cera. I quan als vint dies neixen les cries, aquests àcars es mengen les potes i ales.
Immediatament, les abelles expulsen del rusc a aquest tipus de cries, ja que no són aptes per a l'elaboració de mel, un factor que redueix en gran mesura la producció apícola.
A causa de les restes químics ia la pèrdua d'eficàcia ha tot tipus d'investigacions per intentar eradicar a aquest paràsit mitjançant processos no contaminants.
Als Estats Units han inventat un sistema elèctric anomenat Mitezapper, o atrapa-àcars, un quadre elèctric, semblant a una bresca, que es col · loca al rusc i es connecta a la bateria d'un cotxe per, mitjançant electricitat, irradiar calor i acabar amb els àcars de la varroa. Segons els seus autors, el mètode resulta eficaç en un 85%.
La Universitat de Pennsilvània ha comprovat que la varroa també es pot combatre amb àcid fòrmic, aplicat mitjançant vaporització en època de molta infestació d'àcars.
Altres apicultors han constatat que es pot acabar amb la varroa mitjançant el sucre en pols i la Universitat del Mar del Plata (Argentina) ha assajat amb oli essencial d'aranja, també amb resultats positius. Font: abc Síguenos en facebook: Apicultors Gironins Associats |
Ultimes novetats
|
AGA al FACEBOOK