Articles especialitzats Articles especialitzats enfermetats Nutrició de les abelles
AGA - Apicultors Gironins Associats
Per Orlando Válega | Productor apícola
Les abelles de la mateixa manera que la majoria dels éssers vius pluricel·lulars no són formadors, sinó transformadors d'energia i matèria, per tant necessiten, igual que la majoria dels individus, ingerir aliments amb tots els nutrients necessaris per al manteniment de les funcions vitals de l'organisme. Dins de les substàncies que són imprescindibles per a les abelles estan: Els Hidrats de Carboni (sucres), Les Proteïnes, Lípids (greixos), L'aigua i els Minerals.
Les molècules dels hidrats de carboni estan compostes per; hidrògens, oxigen i carboni. Són coneguts comunament com sucres però també els componen les farines i els midons. Constitueixen el 60% de la dieta en les persones, i una major part a la de les abelles. Són el combustible que en el procés d'oxidació, cremen els éssers vius per al seu funcionament. Els hidrats de carboni poden ser més o menys complexos, oxidar més o menys fàcilment, proporcionant més o menys energia. Els més senzills, -monosacàrids, (glucosa i fructosa) formats per 6 carbonis, 12 hidrògens i 6 oxígens- cremen ràpidament. Com la llenya fina, donen una fogonada d'energia. Quan s'encadenen (enllacen) dos monosacàrids es forma un disacàrid, com la Sacarosa, les molècules estan integrades per, 12 Carbonis, 4 hidrògens i 12 Oxígens. Quan s'encadenen tres monosacàrids, es forma un trisacárido. Quan s'encadena molts, un polisacàrid o Midó, que és com un tronc gruixut, s'ha de fer estelles perquè peça (monosacàrids).
Els diferents éssers vius tenen diferent capacitat d'assimilar i digerir els polisacàrids, esmicolant en els monosacàrids que el componen. Però tots han de realitzar una sèrie de reaccions químiques que transformi qualsevol sucre en un de sol, la fructosa, que és l'únic que les cèl·lules de qualsevol ésser viu poden cremar per transformar-lo en energia, convertint-lo en un residu de gas carbònic (carboni i oxigen CO²) i aigua (hidrogen i oxigen, H²O).
Quan un ésser viu consumeix més sucres dels que necessites utilitzar, guarda l'excedent de reserva. Per a això, trenca la fructosa (6 carbonis), elimina part de l'oxigen i produeix 3 fragments de 2 carbonis, que torna a enllaçar reordenant d'una altra manera més compacta (glicerina), i va sumant fragments de 2 carbonis per formar uns compostos que es diuen greixos.
Les abelles troben hidrats de carboni en la mel (80%) i en el pol·len (40%), i formen dos tipus de greixos a partir d'aquests sucres: la cera (que és un greix sòlid a temperatura ambient) i els seus greixos internes, (que acumulen en unes cèl·lules buides denominat teixit adipós) sobretot a la tardor. Aquests greixos són utilitzades per a la fabricació d'hormones i per al manteniment de la coberta dels nervis.
Perquè es produeixin aquestes transformacions és imprescindible la presència de certs components que estan en el pol·len i que són altres greixos, enzims, que actuen com a iniciadors i catalitzadors d'aquestes reaccions químiques (consum de lípids de l'exterior).
Hi ha un altre tipus de substàncies alimentàries per als éssers vius que, a més de carboni, hidrogen i oxigen (com els sucres i els greixos), tenen un altre element imprescindible per a la vida: el nitrogen. Aquestes substàncies nitrogenades, es diuen proteïnes.
Les proteïnes: estan formades per elements més senzills, els aminoàcids, dels quals hi ha uns vint diferents. Hi ha molts tipus de proteïnes, que es diferencien en el nombre total d'aminoàcids i en els tipus d'aminoàcids que les formen. Es pot dir que els aminoàcids són com els maons, segons el tipus que s'utilitzi i com s'ajuntin pot fer-se amb ells una paret mestra, un envà, una columna, una volta, etc.
En els éssers vius les substàncies nitrogenades, proteïnes, tenen una gran varietat de funcions: Intervenen en la formació dels músculs, en els teixits de suport (tendons, l'esquelet intern en el nostre cas, l'extern o "closca" en les abelles), en les secrecions digestives (enzims), en les hormones, en els sistemes defensius (immunològics), en els gens dels cromosomes (ADN), en les cèl·lules noves que reposen a les danyades en els teixits, etc.
Els éssers vius necessiten ingerir quantitats variables de proteïnes en la seva dieta, segons l'etapa de la vida, en les abelles també. Les larves, la reina en plena postura i les abelles nodrisses, necessiten majors quantitats que les abelles velles o els abellots. En la digestió es fragmenten les proteïnes en parts més petites, fins a arribar als aminoàcids al seu torn, aquests, per combinacions, tornen a formar altres que no van ingressar amb els aliments, però que són necessaris per a l'organisme, per aprofitar les parts nitrogenades en fabricar altres proteïnes, útils per a l'ésser viu que les ingereix. Les parts sense nitrogen, amb només carboni, hidrogen i oxigen, són cremades o convertides en greix.
En la dieta de les abelles, el pol·len, és l' única aportació proteïnes amb quantitats variables però amb una mitjana del 25% de proteïna crua i de greixos externes.
Quan les aportacions a la dieta són correctes, totes les reaccions de transformació d'aquestes matèries en energia i en altres matèries diferents funcionen bé; l'organisme viu.
Un altre element imprescindible per a la supervivència, a banda dels nutrients esmentats, és l'aigua. De mitjana, el 66 % dels organismes vius és aigua (en alguns més). L'aigua intervé en les reaccions químiques que mantenen la vida, com a dissolvent i també com a refrigerant. En totes les reaccions es produeix calor, i si aquest no és eliminat, la temperatura corporal aniria pujant a poc a poc fins a "fregir" a les abelles per dins. Les proteïnes es coagulen per sobre dels 45ºC i perden les seves funcions. Les abelles tenen a les seves antenes uns termo -receptors, termòmetres connectats a nervis, que s'activen quan la temperatura puja o baixa i envien missatges als ganglis cerebrals que provoquen determinats comportaments (ventilació, agrupació, transport d'aigua...).
Si la temperatura puja les abelles surten a per aigua, la converteixen en gotes en les bresques i ventilen perquè s'evapori, això "roba" calor i la temperatura baixa al seu nivell normal. Si no poden controlés així, surten del rusc i se situen sota aquesta, a l'ombra, per evitar que la seva activitat dins s'elevi més la temperatura.
Si fa fred, s'agrupen en un raïm compacte i es mouen produint calor (cremant les seves reserves d'hidrats de carboni, mel que tenen a mà en la bresca, i en una segona fase, els seus greixos internes). Si no poden mantenir constantment en alguna zona de la bresca una temperatura de 35± 1ºC i una humitat relativa del voltant del 80%, cessa la cria (aquesta es deshidrata amb facilitat a través de la seva fina pell). Per això es veuen abelles recollint àvidament aigua a l'inici de la cria, a la primavera primerenca, ja que si falta aigua a la colònia, la cria es paralitza.
Un altre element que necessita aigua és la respiració, l'aire que entra als sacs respiratoris es carrega d'humitat interna de les abelles, humitat que aquestes han reposar. L'excreció de residus també consumeix aigua.
Font: beekeeping |
Ultimes novetats
|
Les abelles de la mateixa manera que la majoria dels éssers vius pluricel·lulars no són formadors, sinó transformadors d'energia i matèria.
AGA al FACEBOOK