AGA - Apicultors Gironins Associats
Orlando Valega
Aquesta malaltia és més coneguda mundialment per la seva denominació anglesa com "American foulbrood". (AFB) Afecta l'abella domèstica (Apis mellifera L.) durant l'estat larvari, principalment a l'estat de prepupa, sent les abelles adultes portadores a-simptomàtiques passives o actives.
ETIOLOGIA La cria podrida americana és una malaltia bacteriana que afecta les larves de les abelles matant en l'etapa de prepula o pupa. És produïda pel bacteri Paenibacillus larvae. Aquest bacteri es presenta en dues fases, una bacil · lar en la que es reprodueix i una altra en forma d'espora per generar resistència.
L'agent causal és Paenibacillus larvae (P.larvae White), un bacteri flagel · lada de 2,5 a 5 μ de llarg i 0,4-0,8 μ d'ample. La seva característica principal és la de formar endòspores molt resistents. Aquestes últimes al posseir doble paret es poden detectar amb coloracions clàssiques per espores, com la de Shaeffer i Fulton (Baker, 1970). En observar-les sense coloració amb el microscopi de contrast de fase aquestes presenten el clàssic moviment brownià, per tant, quan s'observen al microscopi òptic es moguin constantment permetent així una millor identificació .. Aquestes espores tenen tolerància a molt altes temperatures, resisteixen 30 minuts a 100 º C i 15 minuts a 120 º C. Resisteixen l'acció de desinfectants químics com el clor, productes basats en iode i radiació ultraviolada durant 20 minuts d'exposició. A més, d'acord a les condicions de conservació, poden sobreviure en l'ambient per un molt llarg temps, i recentment després de 30 anys (*) comencen a presentar una disminució de la viabilitat (Bruno, 1999).
CICLE DE VIDA La larva s'infecta en ingerir les espores del bacteri amb l'aliment contaminat, proporcionat per les abelles nodrisses. (Gelea reial) Aquestes espores germinen de 24 a 48 h. després de ser ingerides i es multipliquen en l'intestí mig sense poder envair el teixit adipós fins que es produeix la primera transformació de la larva, encapsuladose, i passant a l'estat de prepula, moment en que s'anastomosa l'intestí mitjà amb el recte. En aquest moment els bacils passen a l'hemolimfa i es multipliquen ràpidament produint septicèmia (infecció generalitzada) que produeix la mort de la mateixa, però ja dies abans es revela a l'observador atent pel color marró de la larva i per les seves deformacions.
Si la larva s'infecta dins de les primeres 24 h. de vida amb molt poques espores ingerides es produeix la mort de la prepupa. Però si és infectada al tercer dia són necessaris milions d'esporos per produir-se la mort. Passant aquesta etapa, mes de tres dies de nascuda ja no és possible una infecció fatal.
Hi ha autors que asseguren que les espores recent germinen quan la larva és obturada i passa a l'estat de prepula: "Les larves diferentment de les de molts altres insectes, no defequen abans de néixer. El moment favorable perquè les espores s'activin només passa quan es completa la connexió al recte, ara s'entén perquè les ataca en edat més avançada i quan ja no s'alimenten mes. El procés replicador com es percep és summament ràpid perquè ni les larves destinades a ser PRINCESES s'escapen del morbo tot i tenir un període embrionari molt mes curt. La malaltia es queda latent en l'interior de la larva fins al moment en què aquesta per d'alimentar quan les espores s'activen. Solament en aquest moment el bacteri està vulnerable a l'acció dels ANTIBIÒTICS "(Claudio Mikos)
Resumint el cicle de vida de P. larvae:
SÍMPTOMES DE LA MALALTIA
DIFUSIÓ DE LA MALALTIA El contagi en tots els casos es dóna per la ingestió de l'aliment larval contaminat amb les espores. En aquest cas són les abelles nodrisses que passen la "gelea reial" contaminada a les larves, ja que, la mort es produeix si la contaminació ocorre durant els tres primers dies de vida, i en aquest període, la larva només s'alimenta de gelea real. Els esporos poden diluir-se en el nèctar recentment recol · lectat fins al punt que les larves joves susceptibles tenen poques probabilitats de rebre amb l'aliment. Les abelles eviten emmagatzemar mel o pol · len en cel · les que continguin restes larvals de larves mortes per cria podrida americana. El flux del nèctar estimula el comportament higiènic de les dides. "Apinetla"
(*) Per tenir en compte: L'espora es manté infectiva per 30 anys Una escata seca d'una larva té fins a 2.5 bilions d'esporos Les abelles saben percebre molt aviat l'inici de la malaltia però no saben distingir bresques malalts dels sans quan un eixam reutilitza un rusc abandonada "Apinetla"
**) Curiositats:
PREVENCIÓ DE LA MALALTIA Mantenir sempre colònies fortes Col · locar les arnes separades unes de les altres i en petits grups dins del camp Evitar el pillatge i saqueig Mai donar acollida a eixams petits de la mida d'un coco i posar els nous en un sector ben separat on no s'hagin ruscs fins a estar segur de la seva sanitat. Aquesta precaució també és valida amb l'adquisició de material viu d'un altre lloc. Anàlisis periòdiques zonals de presència de les espores en la mel pot donar una idea de la major o menor presència de la malaltia a la zona. No aportar mel, pol · len o bresques de ruscs desconegudes o contaminades amb espores de loque Evitar en el possible SUBSTITUIR el pol · len natural en l'alimentació de l'abella PER SUBSTITUTS PROTEICS La selecció genètica tendent a aconseguir resistència a la malaltia Utilització de mescles d'olis essencials i Timol
1 Mantenir sempre colònies fortes La mel és portadora de les espores de les arnes infectades Que els abellots recorren els ruscs sense problemes i la deriva d'abelles trasllada tant la mel contaminada com les espores Que l'espora es manté infectiva fins per 30 anys Que és molt resistent Que una escata de larva morta pot arribar a contenir 2.5 bilions d'espores Que les abelles saben distingir adequat s'inicia la malaltia però els eixams vagabunds no saben distingir les bresques nets dels contaminats. Per tant si no hi hagués un mecanisme de defensa de la colònia; ja no hi hauria cap amb vida. I és lògic pensar que els ruscos fortes i sanes es poden defensar molt millor de qualsevol eventual contaminació.
2 Posar els ruscs separades una d'altres
3 Evitar el pillatge i el saqueig En revisar amb molta freqüència els ruscs trenquem bresques i portem per efecte del vent olors a mel, cera i pròpolis a les altres colònies que en general estan molt juntes, Si a més subministrem xarop i aquest es bolca alguna cosa, la cosa es complica encara més. Els alimentadors interns provoquen més pillatge que els alimentadors col · lectius situats a prop dels ruscos ja que no cal obrir-les. Hi ha races més propenses al pillatge que altres, però en general, en abellars molt estrets, en obrir els ruscs seguit per subministrar xarop produïm pillatge que afavoreix la dispersió de malalties. Cada vegada que revisem els ruscs estem pertorbant l'harmoniós equilibri funcional de la mateixa i en certa manera la estressem, la deixem indefensa per alguns moments que és aprofitat per altres per intentar robar l'aliment i encomanar les possibles malalties. A les arnes les hem de pertorbar el mínim possible. No ens oblidem que el sol fet d'aplicar fum els produeix un canvi en la seva conducta i les estimula a omplir els glopejos de mel, aquest moviment ja allibera olors que poden estimular el pillatge en algunes races. Jo no considero necessari, llevat de situacions molt especials, aportar substituts tant calòrics com proteics i de fer-ho, buscar el mètode que pertorbi menys a les abelles.
Pel que fa al saqueig: Es produeix en general a la tardor oa principis de primavera i són atacades les colònies que tenen reines ja decadents. Mantenint ruscs forts i amb reines eficients evitem el saqueig.
4 No donar acollida als eixams petits o als que surten fora de temporada
5 Anàlisi diaris zonals de presència de les espores a la mel
6 No aportar mel, pol · len o bresques de ruscs desconegudes o contaminades amb espores de loque
7 Evitar en el possible SUBSTITUIR el pol · len natural en l'alimentació de l'abella PER SUBSTITUTS PROTEICS
8 Selecció genètica d'abelles resistents a loque americana
CONTROL DE LA MALALTIA Paqueteado d'abelles. Destrucció per foc de bresques amb mel, pol · len i cries. Desinfecció de pisos, alces i sostres Transvasament doble d'abelles. Destrucció per foc de les bresques amb mel, pol · len i cries. Desinfecció dels pisos, alces i sostres. Transvasament simple d'abelles. Destrucció per foc de bresques amb mel, pol · len i cries. Desinfecció de pisos, alces i sostres.
1 Paqueteado d'abelles
Els passos a seguir són els següents: Engabiar les reines de les arnes afectades. Sacsejar amb ajuda d'un embut i un ruixador d'aigua, les abelles dins d'un "porta paquet", consti que les abelles han de ser ruixades prèviament al sacsejat. Igual que per cremar una colònia hem d'evitar l'ús de fum, reemplaçant-ho per una bona ruixador d'aigua amb sucre.
La quantitat d'abelles necessàries per a la confecció d'un paquet de recuperació de colònia, és aproximadament 1800 grams, que són aproximadament 6 marcs d'abelles.
En cas que una colònia molt afeblida per la malaltia no arribés aquest pes s'ha de completar amb abelles d'una altra rusc.
Incinerar les bresques de cria i pol · len. La mel pot ser extractada si es manipula adequadament per evitar el pillatge. La resta del material apícola haurà de ser desinfectat.
Col · locar els paquets amb alimentador en un lloc fosc i fresc durant 72 hores
Preparar una càmera de cria, amb tres marcs de cera estampada i un alimentador, mai s'han d'utilitzar quadres amb cera llaurada ja que les abelles tendeixen a col · locar la mel amb esporos a les cel · les.
Col · locar el paquet dins de la cambra, durant aquesta operació s'haurà de treure la reina i col · locar entre els marcs de cera estampada, retirant el tap del candidat. i mantenir la càmera totalment hermètica durant 48 hores.
Obrir una mica la piquera i omplir novament l'alimentador de xarop.
Alimentar cada 4 o 5 dies, fins que completin la càmera. "Apinetla" S'usen les gàbies per als despatxos d'ABELLES "A GRANEL". Si no s'aconsegueixen les gàbies porta paquets es poden substituir per nucleros per a 5 quadres, s'ha de tapar la piquera i la tapa ha de ser de tela tipus mosquitera. Per sobre d'aquesta tela cal col · locar un drap amarat d'aigua, millor un coixí de cotó ja que manté l'aigua per unes 10 hores, després ha de ser encastat novament.
Nota: el subministrament d'aigua és vital en els climes calents, dies de calor o de baixa humitat de l'aire. Les abelles podrien morir deshidratades per falta d'ella. No s'ha d'usar gairebé cap fum en el procés de formació d'aquests PAQUETS perquè no consumeixin mel. Per això durant aquest procés se sol polvoritzar les abelles amb aigua.
La dificultat d'aquest procés és la que han de quedar en un "local totalment fosc" per 03 dies complets sense que siguin alimentades perquè consumeixin tota la mel contaminada, emmagatzemada a les vesícules mel · líferes.
Després d'aquest termini són transferides cap ruscs noves o esterilitzades si escau contenc quadres amb fulles de cera estampada. Després de 03 dies es pot reforçar amb 01 o 02 quadres amb cries de ruscs sans. "Claudio Mikos"
Jo personalment evito fer servir els mètodes que incloguin reclusions perllongades de les abelles - prefereixo utilitzar altres mètodes: Qualsevol error quant a la foscor provoca desesperació generalitzada: corren recollint una sortida, la temperatura interna s'eleva a nivells crítics i hi ha perill de pèrdua d'eixam . "Claudio Mikos"
2 Transvasament doble de les abelles
Primer Transvasament:
El excluidor de reines en la piquera és imprescindible perquè la colònia no l'abandoni ja que no té cries. Tanmateix, en especial en les africanes resulta difícil que algunes no s'escapoleixin a altres colònies o eixams vagabunds.
Segon Transvasament:
3 Transvasament simple d'abelles
Uns 3 dies després es podrien afegir com a reforç i estímul 1 o 2 bresques amb cries de diferents edats retirats de ruscs saludables. Això disminueix la possibilitat de fugida de l'eixam.
Nota: és recomanable col · locar una TELA EXCLUIDORA DE piquera per impedir la fugida de l'eixam. Les abelles africanes (Apis mellifica scutellata) es rebel · len davant d'aquesta teràpia i intenten fugir. Tancar totes les altres escletxes fins a inclusivament la Finestra de Aireación! Això no assegura que tot i així alguna fugi perquè les obreres poden sumar-se a algun eixam de l'hotel. Ja no hi haurà perill quan existissin cries noves de totes les edats i un bon grapat de operculadas, aquest és el moment per retirar la reixeta excluidora del trescador. "Claudio Mikos"
4 Destrucció per foc de les colònies malaltes: Aquest tractament és aconsellable efectuar-lo per les nits. Cal matar les abelles amb un drap amarat en gasoil o nafta, després s'incinera les bresques amb mel, pol · len, cries i abelles. Els pisos, alces i sostres se'ls pot recuperar esterilitzant per mitjà d'algun dels mètodes que es descriu després. Cal prendre el treball de cobrir amb terra les restes de la incineració per evitar contaminacions
5 Control amb antibiòtics
Els tractaments incomplets porten aparellat l'aparició de resistència per part dels bacteris. D'altra banda una sobre dosificació representa un perill ja que l'excés d'antibiòtic pot passar a la mel, els tractaments s'han de suspendre indefectiblement 2 mesos abans de la melada per evitar la presència d'aquests residus.
El resultat immediat del tractament amb antibiòtics és una disminució ràpida dels símptomes. No obstant això s'ha de considerar que aquests fàrmacs actuen només sobre la fase vegetativa del bacteri sense tenir cap acció sobre les espores, amb la qual cosa la colònia continua amb la malaltia sense presentar signes clínics.
També hem de saber que una vegada que s'ha començat un programa de prevenció i control amb antibiòtics, és molt difícil suspendre, l'ús dels mateixos. Hi ha la possibilitat que després de diversos anys de tractaments preventius, es desencadenin infeccions massives dels ruscos amb marcats signes clínics, com a conseqüència de certs problemes amb els antibiòtics com: resistència per part dels bacteris, errors de maneig, etc ..
L'activitat dels antibiòtics disminueix ràpidament en els xarops medicamentosos per la qual cosa cal preparar només el que serà utilitzat aquest dia. "Apinetla".
Els antibiòtics més utilitzats són: Clorhidrat de oxitetraciclina
Tilosina Tartrat de Tilosina:
6 Control cria podrida amb pròpolis
Els tractaments es van realitzar quan apareixien símptomes de cria podrida americana, cria podrida Europea i Cria yesificada.
Investigació de laboratori: Eduardo Bianchi, director del CEDIA (Centre d'Investigacions Apícoles) Universitat de Santiago de l'Estero i Sr Juan Manuel Puertas, Extensió Rural INTA Gral Alvear Mendoza.
Des de 1993, a la data, uns 200 apicultors Mendocinos amb aproximadament 14.000 ruscs s'apliquen (dins dels valors màxims i mínims presentats en aquest treball de recopilació) aquest tractament amb bons resultats.
Es va poder apreciar que concentracions superiors al 3.4 cc de principi actiu de pròpolis en xarop de sucre i inferiors al 17cc donaven igualment bons resultats establint-se com concentracions mínimes (3.4cc de pròpolis en un litre de xarop i màximes (17cc de pròpolis en un litre d' xarop) per al tractament de les malalties esmentades. Es pot preparar una solució de la manera que a mi em va donar excel · lents resultats en volteig de varroa:
A raó de 50 c.c. per dosi a cada rusc: 10.000 c.c / 50 c.c. = 200 dosis.
Nota: El preparat d'1 litre de Jarabe amb 10% de tintura al 10% conté 10 cc de pròpolis pur.
Aquest valor es troba dins del rang mínim (3.4 cc per litre de xarop) i màxim (17 cc per litre de xarop) dels valors considerats en aquest recull.
Amb l'aplicació d'aquest tipus de preparat, els apicultors en qüestió van començar a veure també efecte de volteig de varroas en els ruscs amb varroasi.
Des de 1999 el Dr Juli Cèsar Díaz difon aquest treball de camp per diversos mitjans com articles i xerrades, a més el presento a la Trobada Llatinoamericà d'Apicultors, CUBA 2005.
El seu suport per sempre difondre aquest mètode és, no només que ell mateix ho aplica, sinó que participo en les experiències des d'un principi.
Realització: Gilles RATIA Font: beekeeping Síguenos en facebook: Apicultors Gironins Associats |
Ultimes novetats
|
AGA al FACEBOOK