AGA - Apicultors Gironins Associats

•  Correu

Paràlisi, virrosis i ricketsiosis

PARÀLISI
La Paràlisi o Síndrome de l'Abella Negra, és una malaltia infectocontagiosa de les abelles adultes, causada per 2 tipus de virus, l'anomenat virus de la paràlisi aguda i l'anomenat virus de la paràlisi crònica. La malaltia revesteix certa importància econòmica.

En 1933 Burnside va demostrar que l'origen de la malaltia no era bacterià com es creia, en infectar abelles amb fluids procedents de macerats d'abelles malaltes i filtrats en filtres per bacteris.

El 1963, Bailey va identificar en microscopi electrònic al virus de la paràlisi crònica, i el 1964, de la paràlisi aguda.

ETIOLOGIA
Paràlisi Crònica: Virus irregular, tipus RNA de 65 90 nm de diàmetre. Es pot cultivar en cèl·lules nervioses d'abelles en cèl·lules d'embrió de pollastre. Posseeix proteïnes antigèniques específiques que permeten la seva identificació mitjançant proves de difusió en gel.

Paràlisi Aguda: Virus hexagonal, tipus RNA, de 28 nm de diàmetre, molt semblant al Morator aetatulas, pel que fins 1964, es creia que era el mateix virus. També té proteïnes específiques que permeten identificar amb proves de difusió en gel.

Epizootiología
Aquesta virosis s'ha diagnosticat a Europa, Àsia i Amèrica, incloent Mèxic, Austràlia, Nova Zelanda, Xina, Escandinàvia.

La seva presència s'afavoreix durant les èpoques de calor i sobretot en colònies la reina és altament consanguínia. Es desconeix amb exactitud la forma natural d'infecció, però la gran quantitat de partícules virals que s'han trobat en les glàndules hipofaríngeas i salivals de les abelles, suggereixen que la transmissió ocorre per mitjà de la trofalaxia o per la ingestió d'aliments contaminats.

PATOGÈNIA
Un cop ingerit el virus, passa del tracte digestiu al teixit nerviós i al adipós on es multiplica. Especialment es concentra a la zona del cap. És possible que la simptomatologia sigui desencadenada per altes temperatures a l'interior del rusc. Les abelles moren en 3 a 5 dies quan són infectades amb el virus de la Paràlisi Aguda, i en 7 quan s'infecten amb el de la Paràlisi Crònica.

QUADRE CLÍNIC
El mateix que per Nosemiasis i Acariosi.

DIAGNÒSTIC
El quadre clínic pot orientar cap al diagnòstic, especialment per la presència d'abelles "negres" (sense borrissols al tòrax), tremoloses, però, un diagnòstic definitiu és impossible de realitzar al camp.

Al laboratori, la malaltia pot reproduir inoculant abelles sanes amb macerats d'abelles "malaltes" per a un diagnòstic positiu (veure secció de Tècniques de Laboratori).

Una altra manera d'identificar el virus, és mitjançant cultius i proves de difusió en gel, així com la seva observació al microscopi electrònic.

TRACTAMENT
No existeixen drogues antivirals específiques fins als nostres dies, però treballs experimentals han demostrat que tant la Oxitetracilina com el sucre comú, inhibeixen el desen el del virus, de manera que una opció podria ser el donar alimentació artificial amb un xarop contenint 300 mg de sal pura de Oxitetraciclina.

El més recomanable, però, és el canviar la reina. És important que els criadors de reines tinguin en compte l'evitar la consanguinitat en els seus encreuaments per obtenir abelles híbrides.

VIRROSIS
Destaquen com virus associats a la paràlisi crònica de les abelles: el virus de les Cel·Reials negres, Virus filamentós i Virus i els quals estan íntimament associats a Nosema apis Z.

Sent més important el virus de les cel·les reals negres. Les parets de les cel·les adquireixen un to de castanyer a fosc negre. Conté pupes amb moltes partícules virals.

En les primeres etapes les pupes infectades presenten un aspecte groc pàl·lid i una pell dura en forma de sac assemblant-se a les mortes pel virus de la cria sacciforme. Aquests fets són més manifestos quan es crien juntes moltes cel·les reals en colònies criadores de reines.

Els 3 virus s'han trobat a la Gran Bretanya, Amèrica del Nord i Austràlia.

La malaltia de les Cel·Reials negres s'ha presentat a Mèxic molts anys enrere.

Encara que fins ara no s'han trobat en forma recurrent altres virus que causen malalties importants a les abelles mel·líferes, s'han reportat alguns virus que han mostrat certa patogenicitat. El 1975, Bailey reportar l'existència de petits virus de 17 nm de diàmetre als quals va denominar "virus satèl·lit" per haver-los trobat al voltant del virus de la paràlisi crònica. En aquest mateix any i als EUA, Bailey va reportar un altre virus associat amb la paràlisi, el "virus Arkansas", virus hexagonal tipus RNA de 27 nm de diàmetre i que va matar molt lentament a les abelles inoculades.

Dins dels virus no associats amb la paràlisi, hi ha l'anomenat "virus S". El 1970, Kulincevic i associats van notar que aquest virus escurçava la vida de les abelles en internament en una tercera part. A aquest virus també se li ha donat el nom de "virus X" el qual està associat amb Malpighamoeba mellificae. Més recentment, Bailey va trobar un virus del tipus DNA, de 160 nm en abelles Apis cerana de l'Índia, al que va denominar "virus Iridescent", però també es pot multiplicar en Apis mellifera.

Altres virus són el de les Ales ennuvolades. Les colònies afectades moren ràpidament. Es troba a Gran Bretanya.

• Virus Caixmir

- Se li troba a Austràlia, Índia i Caixmir.

• Virus Egipci

- Identificat a Egipte. Entre altres raons a això es deu l'impediment per importar reines d'aquests països.

RICKETSIOSIS
La Ricketsiosis és una malaltia infecciosa de les abelles adultes, causada per diverses espècies de ricketsias. La malaltia és poc coneguda i quan es presenta sol fer-ho en associació amb el bacteri Pseudomonas apiseptica en septicèmia. Quan ocorre sola, no representa un problema seriós per a les abelles.

El 1964, Wille va reportar la seva presència per primera vegada a Suïssa.

ETIOLOGIA .
Espècies diverses de ricketsias. Les ricketsias són petits organismes de 0,3 micres de diàmetre (amb prou feines perceptibles al microscopi a 1000X), que es consideren una transició entre bacteris i virus, ja que tenen característiques de tots dos. Posseeixen una paret cel·lular tipus bacterià, són gram negatius i sensibles a alguns antibiòtics, però es comporten com virus ja que viuen a l'interior de les cèl·lules del teixit adipós de les abelles, on es multipliquen.

Epizootiología
Només s'ha demostrat la seva presència a Suïssa, Rússia, Itàlia i Alemanya. No hi ha cap informe a Amèrica, probablement perquè ningú s'ha dedicat a buscar-les.

La malaltia afecta exclusivament les abelles adultes i se sap molt poc dels seus mecanismes de transmissió.

PATOGÈNIA
Es creu que les ricketsias entren al cos de l'abella per les tràquees les parets travessen per arribar a la hemoilinfa, d'on passen al teixit adipós a reproduir-se i novament a l'hemolimfa on causen una septicèmia. Alguns autors suggereixen que el microorganisme passa les parets de les tràquees després que aquestes han estat danyades per àcars.

QUADRE CLÍNIC
Similar al que es descriu per a la Nosemiasis, amb l'addició de que les abelles malaltes mostren l'hemolimfa d'un color lletós.

DIAGNÒSTIC
Només pot efectuar-se amb certesa en el laboratori. Les abelles sospitoses, es punxen entre els segments abdominals per obtenir el seu hemolimfa, amb la qual es prepara un frotis que es tenyeix amb tinsión de Maquiavel. Les ricketsias es veuen de color vermell i els bacteris de color blau.

Cap laboratori al món fa aquest diagnòstic de rutina.

TRACTAMENT
S'han emprat alguns antibiòtics amb èxit, entre aquests hi les tetraciclines, les sulfas i el cloramfenicol. L'ús de vitamina C també ha estat suggerit.

Font: SAGARPA
Facebook: Apicultors Gironins Associats
Twitter: @AGA_Catalunya