Malalties virales de la cría

Detalls

Categoria: Articles especialitzats enfermetats

Publicat el Dimecres, 26 Juny 2013 12:36

Vist: 36843

• El Morator aetatulas, és un virus filtrable, hexagonal del tipus RNA. Mesura de 28 a 30 nm

* Malalties virals de la cría

• Cría ensacada

Aquesta malaltia és també coneguda com Cria sacciforme, Pesta viral de la cria, Moratosis, etc. És una malaltia infectocontagiosa d'origen viral que afecta les cries de les abelles mel · líferes, causada pel Morator aetatulas. Encara que es presenta amb relativa freqüència, no afecta dràsticament l'economia de l'apicultor.

En 1917, White va demostrar que la malaltia no era d'origen bacterià ni fungal a aconseguir reinfectar larves amb fluids procedents de cries afectades que havien estat filtrats prèviament. En 1949, Steinhaus va prendre les primeres fotografies del virus amb un microscopi electrònic. Bailey en 1964 i 1975 va estudiar la morfologia i naturalesa del Morator aetatulas, i el va diferenciar serológicament dels virus causants de la paràlisi en les abelles adultes.

ETIOLOGIA.
- El Morator aetatulas, és un virus filtrable, hexagonal del tipus RNA. Mesura de 28 a 30 nm El virus té preferència per certs teixits del cos de les larves, com els cuticulares, musculars, adiposos i nerviosos, en les cèl · lules es reprodueix. Es pot conrear tant en els teixits larvals com en fibroblasts de gallina.

Epizootiología.
- Es considera que hi ha a tot el món, encara que molts països no l'han reportat. A Centreamèrica, països com El Salvador i Hondures no ho han reportat.

Afecta principalment a les larves de les obreres, i rarament a les abelles adultes (això només s'ha aconseguit demostrar a nivell experimental). La malaltia pot presentar tot l'any, però és més freqüent abans de les floracions i durant l'època de pluges, sobretot en colònies dèbils o que han estat exposades a alguna situació d'estrès.

La forma en què les larves s'infecten no ha estat ben aclarida. Aparentment, el virus arriba a les larves per un dels mecanismes: amb l'aliment contaminat, sigui gelea real o pol · len amb nèctar, ja que les obreres nodrisses emmagatzemen el virus en les glàndules hipofaríngeas i salivals, o mitjançant l'ou contaminat. Alguns treballs experimentals suggereixen que les reines posen els ous ja infectats (com la Salmonel · losi en les aus).

Els mals manejos de l'home, així com el pillatge, afavoreixen la transmissió de la malaltia.

PATOGÈNIA.
- Les larves són susceptibles a adquirir la infecció fins als 4 dies d'edat. El virus passa del tracte digestiu a l'hemolimfa i d'aquí als teixits pels quals té preferència, on es multiplica. La mort de la cria ocorre quan la operculación de la cel s'inicia o alguns dies després de ser operculada. Això succeeix quan s'interromp el proces o de muda de la pell, sense que la vella cutícula es desprèn totalment del cos de la larva, pel que fa les vegades de sac que s'omple del fluid ecdisial que és molt ric en partícules virals. La cutícula es pigmentació i s'endureix, particularment a la zona del cap. En assecar-se la larva, forma una escata fàcil de desprendre.

QUADRE CLÍNIC.
- S'observen opercles enfonsats, perforats i amb aspecte greixós (com en la cria podrida americana) en les cel · les afectades. A l'interior, és característic observar les cries mortes dins un sac, després adquireixen l'aspecte d'un con, "canoa" o "neula" invertit (aquesta porció del cos correspon al capdavant de la larva que s'enfosqueix i s'endureix i apunta cap amunt, donant l'aspecte de con invertit). Conforme la cria es va assecant, pren una tonalitat més fosca fins que queda una crosta fàcilment removible de les parets inferiors de la cel. Les crostes o escames, estan lliures del virus, pel que no constitueixen una font de contagi.

DIAGNÒSTIC.
- Pot fer-se amb relativa facilitat al camp, basant-se en el quadre clínic, o remenant les cries dins del seu sac amb unes pinces de difusió. Al laboratori, es requereix de proves de discussió en gel o d'un microscopi electrònic, ja que el virus no es pot veure a microscopis normals.

TRACTAMENT.
- No hi ha medicament específic per tractar-la, s'ha demostrat que el creixement del virus s'inhibeix amb l'administració d'un xarop saturat de sucre (¾ parts de sucre per ¼ part d'aigua) a les colònies malaltes, a causa que la sacarosa conté alts nivells de ribonucleasa, enzim que destrueix el material genètic del virus (RNA).

L'ideal és canviar a la reina i destruir les bresques contaminats si el cas és greu, es recomana també alimentar la colònia.

Font: SAGARPA

Segueix-nos a facebook: Apicultors Gironins Associats
Segueix-nos a twitter: @AGA_Catalunya

• < Anterior
• Següent >