Malalties parasitàries de les abelles adultes: Nosemosis
ETIOLOGIA.
Les espores, són corpuscles ovalats d'aproximadament 4 a 6 micres de llarg per 2 a 4 d'ample. A l'interior d'una esporase allotja la forma vegetativa del paràsit, que posseeix 2 nuclis i un filament. El filament es troba enroscat i és 70 vegades més llarg que l'espora, porta el nom de filament polar. L'espora posseeix un micrópilo en un dels seus pols per permetre la sortida de la forma vegetativa a través del filament polar. La viabilitat de les espores depèn de les condicions a les quals són exposades, poden romandre viables per molts mesos en femta seques sobre les bresques, però perden la seva viabilitat si s'exposen a temperatures superiors a 37 ° C. inferiors a 11 ° C. o a fumigants específics.
Epizootiología.
Aquesta malaltia és exclusiva de les tres castes d'abelles mel · líferes adultes. La malaltia es troba latent durant tot l'any dins de les arnes, i es fa aparent després de períodes de tancament de les abelles dins el seu rusc (Pluges, freds, vents, nevades, etc.), Entre més llarg sigui el període de tancament, més greu és la manifestació de la Nosemiasis ja que els nivells d'infecció s'eleven considerablement per l'estret contacte entre les abelles, és per això que la malaltia és tan important en els països amb hiverns molt freds i prolongats. Els apiaris ubicats en llocs humits, freds o amb molta ombra, solen tenir nivells d'infecció més alts que els situats en llocs secs i assolellats.
Els bresques contaminats amb excrements d'abelles malaltes són els focus d'infecció més importants, i els portadors de les espores del Nosema apis, d'una temporada a una altra. L'aigua de les flors i la vegetació contaminades amb excrements d'abelles malaltes, no sembla ser factors d'importància en la difusió de la malaltia.
Entre les condicions que afavoreixen la transmissió de la Nosemiasis, estan l'ocupació d'equip contaminat en els ruscs, el pillatge i l'adquisició de reines d'un viver malalt.
La mel no és una font de contaminació a causa que la deposició d'excrements sobre les bresques, rarament ocorre quan les cel · les dels mateixos són omplertes i segellades durant l'època d'activitat.
PATOGÈNIA.
El cicle de vida del Nosema apis, és d'aproximadament 7 dies i els seus estadis inicial i final estan constituïts per l'espora que serveix per a la disseminació de la malaltia.
Després de la ingestió, les espores arriben al ventricle o estómac veritable de l'abella, on les secrecions gàstriques provoquen un augment en la pressió osmòtica en l'interior de les espores, el que facilita l'obertura del micròpil per on surt el filament polar que fixa a la paret d'una cèl · lula epitelial. El filament polar és un tub amb llum, que injecta la forma vegetativa o filamentosa del Nosema apis, l'interior de la cèl · lula epitelial. Dins la cèl · lula, el paràsit passa al estadi de planonte, el qual s'alimenta i es reprodueix a costa de la cèl · lula; posteriorment passa a l'estadi de meronte, després al de esporoblasto i finalment al de espora. La cèl · lula epitelial és destruïda i les espores són alliberades al lumen del tracte digestiu. Algunes espores alliberades, germinen i infecten altres cèl · lules epitelials adjacents, mentre que altres passen al recte on s'acumulen per ser alliberades amb la femta.
Si la infecció de les cèl · lules epitelials no és detinguda (per millora del temps o per mitjà d'un tractament), les funcions digestives de l'abella són inhibides en 2 o 3 setmanes, fet que comporta un debilitament progressiu i una mort prematura de l'insecte hoste .
El paràsit també passa del tracte digestiu a altres òrgans com els túbuls de Malpighi, teixit adipós, músculs toràcics, glàndules hipofaríngeas i ovaris, causant disfuncions en tots aquests òrgans. Les obreres nodrisses infectades produeixen poca gelea real o deixen de produir-la, mentre que les reines posen menys i els seus ous i cries són menys viables.
Tots aquests danys provoquen una reducció de la població de la colònia, una baixa productivitat i quan el cas és sever, la pèrdua de la colònia.
QUADRE CLÍNIC.
DIAGNÒSTIC.
Intensitat de la Infecció
TRACTAMENT.
3. Fumigació de l'equip.
És important esmentar que tant l'ús de quimioteràpics com la fumigació de l'equip no tindran els efectes desitjats si no porten bones pràctiques de maneig.
Entre les pràctiques de maneig que afavoreixen el control de la malaltia, hi ha les següents: canvi de reina cada any, eliminació de bresques vells, alimentació artificials l durant les èpoques d'escassetat, pintar els ruscs de diferents colors, col · locar els apiaris en llocs ben drenats sense ombra excessiva, unir les colònies febles, etc.
Els tractaments, fumigacions i mesures de maneig han de ser contínues en els vivers de reines on el problema sigui enzoòtic. I el mostreig i diagnòstic anual de tots i cadascun dels apiaris ha de ser una pràctica de rutina mentre existeixi la malaltia, a fi de poder prendre decisions de control encertades.
Font: SAGARPA |
Ultimes novetats
|